dilluns, 30 d'agost de 2004
>
Muralistes
Un grafiter retrata l'alcalde Clos en el mur de 1000 m que el Fòrum dedica als grafits
IVAN VILA
.
+
Uns visitants passegen al costat de l'exposició Habitar el món davant del retrat de Clos que hi ha al mur que el Fòrum dedica als grafits.
Foto:
LLUÍS CRUSET.
|
«Estimat Joan Clos: recordi que els joves (grafiters, treballadors...) no només som una multitud que habitem el món, sinó que volem que la nostra col·laboració tingui una importància constant. Procuri i ocupi's de mantenir-nos motivats.» Aquest text educat, net i polit és al peu d'un retrat de Clos igual de respectuós pintat al mur de 1000 m que el Fòrum dedica al grafit. El signa un apòcrif col·lectiu de grafiters de Barcelona, un àlies com qualsevol altre.
El 1933 el pintor Diego Rivera, comunista militant, va pintar per encàrrec de Nelson Rockefeller, milionari podrit de quartos, un mural per decorar el Rockefeller Center de Nova York. L'artista va acceptar els calés del magnat, però va incloure a la pintura un retrat de Lenin. Allà, al bell mig d'un edifici emblema del capitalisme mundial. Rockefeller primer va fer tapar el quadre, i després va destruir-lo. L'episodi apareix, convenientment dramatitzat, a la pel·lícula The cradle will rock, reivindicable virgueria de Tim Robbins que reflexiona sobre el potencial combatiu i transformador de l'art. Els grafits són, o eren, una forma d'art de carrer i combatiu. Hereus de l'art pop i la contracultura dels setanta, els grafiters pinten (o embruten, va com va) les parets de les ciutats amb dibuixos i missatges sovint subversius, políticament incorrectes, rabiosament contestataris. El Fòrum, ara, paga 120 euros a cada grafiter. Cadascun té dos dies per pintar una superfície de 2 per 5 metres. Alguna consigna? Només una: no ofendre ningú. Només. Consigna que mai no s'haurien atrevit a donar a cap dels conferenciants que han passat per aquí. El resultat de tot plegat és una apoteosi de colors, figures i lletres fetes amb la tècnica del tak, una bigarrada i juganera cal·ligrafia que fa furor entre aquests muralistes urbans. Doncs això és el que hi ha, una tècnica depurada. I prou. Sense ofendre. El missatge més subversiu en les dues terceres parts ja pintades d'aquests 1000 m és això de
Clos. Ni tan sols una caricatura, només un retrat, i fluixet. I el missatget: «Estimat Joan Clos.» Entranyable. No caldrà tapar-lo, ni destruir-lo. Ni aquest ni cap altre, tan macos com són, i tan ben fets. Rivera, ets un antic. Continua, el subversiu: recordi els joves, senyor Clos, que són treballadors o grafiters o punts suspensius. «Procuri i ocupi's de mantenir-nos motivats», diu. Demana una subvenció, el subversiu.
|
)
