dilluns, 23 d'agost de 2004
>
El futur del turisme i el turisme del futur
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu del govern català
OPINIÓ
JOAQUIM NADAL I FARRERAS.
.
L'autor manté que el turisme és un sector dinàmic i en una situació saludable, però que per afrontar els reptes de futur i mantenir el seu pes en l'economia catalana ha d'anar a la recerca de nous valors afegits
+
Una imatge de Platja d'Aro, el juliol passat.
Foto:
MIQUEL RUIZ.
|
Portats pel nominalisme i la simplificació ens hem entrebancat aquest estiu en un debat sobre la suposada crisi del sector turístic. Ningú no ha pretès amb les seves afirmacions acabar reduint-ho tot a una simple qüestió sobre si hi ha crisi o no.
El fet és que una evolució diferent de la demanda ha avisat que les coses no sempre poden ser senzilles i que en un món canviant corresponen polítiques i models canviants, sobretot per als sectors econòmics més dinàmics i importants, que mai no es poden estar quiets.
Diguem, doncs, unes quantes coses clares i entenedores. La primera, que el sector turístic és una peça principalíssima de l'economia catalana actual. En segon lloc, que els ingredients essencials de l'oferta turística de Catalunya han sigut durant dècades essencials i únics: els atractius de sol i platja. Tercer, que sigui quina sigui l'evolució que faci el sector aquests ingredients continuaran sent la base, el fonament, d'una indústria que no és fàcil de concebre d'una altra manera en la dimensió i volum que ha assolit a Catalunya. Quart, que l'atractiu dels primers anys del fenomen anava acompanyat, en relació amb els països clients, d'un diferencial de preus molt important que ara ha pràcticament desaparegut del tot. Cinquè, que en la seva formulació actual l'oferta més clàssica ha experimentat una certa saturació. Sisè, que el mateix sector ha començat a experimentar canvis profunds d'adaptació a una nova estructura de la demanda i que a la recerca de nous sectors de demanda i de negoci ha trobat nous camins i nous productes. Setè, que són els empresaris més dinàmics els que assenyalen el camí a seguir amb vista a una reconversió que és imprescindible per mantenir i incrementar els nivells de resultats a què hem estat acostumats en les darreres dècades. I vuitè, que també són els mateixos empresaris del sector els que apunten els principals desajustos i els termes relatius de les causes de l'alentiment suposat de la demanda quan adv
erteixen d'irregularitats en el sector dels apartaments, avisen de la necessitat creixent de serveis públics eficients en matèria de seguretat o infraestructures, reclamen més i millor promoció, inicien processos seriosos de revisió de la qualitat i la dimensió de l'oferta hotelera i es pregunten per la dimensió dels nous productes i alguns riscos possibles.
Encara hauríem d'afegir que en els darrers temps, i molt especialment des dels Jocs Olímpics de Barcelona, el turisme urbà ha fet un gran salt endavant i ha aguantat la sotragada d'algunes estadístiques d'ocupació hotelera; l'aparició de nous establiments hotelers de dimensió petita i mitjana, de gran qualitat, de prestacions molt notables i vinculats a algunes experiències gastronòmiques rellevants són novetats a apuntar en la mateixa línia que tot el que representa el turisme rural de diversificació de l'oferta i d'exploració de les potencialitats dels caps de setmana i el turisme nacional.
En el balanç voldria encara afegir que l'estructura de les vacances ha canviat, s'ha concentrat a menys dies d'agost i s'ha dispersat cap a d'altres èpoques de l'any, en un canvi sociològic d'escala europea o mundial que també hem d'incorporar en els paràmetres d'avaluació de la situació que estem vivint. I en darrer terme cal recordar que en el conjunt dels pobles de la costa catalana la revolució que ha portat aparellada el turisme de sol i platja és una revolució irreversible, que ha permès superar etapes anteriors d'una activitat econòmica molt més precària, i ha obert horitzons perdurables gràcies a una franja de demanda estable tot l'any vinculada al fenomen de les segones residències. Vist tot això, és indubtable que el turisme té i ha de tenir un futur garantit i que aquest futur és esperançador. De tal manera que quan apareixen símptomes de cansament és més important albirar el futur, pensar-lo, dissenyar-lo fer-lo possible, que iniciar un rosari de lamentacions inútils.
És per això justament que, un cop deixat ben establert que el turisme té futur, passa a ser un exercici de primera necessitat analitzar com ha de ser i cap on ha d'anar el turisme del futur. I aquesta és una reflexió multidimensional i pluridisciplinar en la qual han de participar totes les administracions, local i
autonòmica, i tots els agents econòmics i socials. Per la banda de les administracions, per definir el conjunt de les condicions necessàries que són de la seva responsabilitat. En l'àmbit dels serveis públics i de les infraestructures, molt especialment en relació amb la mobilitat i l'accessibilitat, però també en relació amb l'eficiència de la seguretat, de la neteja, dels abastaments, dels sistemes de depuració, del control i qualitat de les aigües. En un segon nivell també és exigible a les administracions que revisin tots els valors patrimonials de la cultura i del paisatge. Conservats, preservats, ensenyats i promoguts. És aquí on troba encaix dins de les polítiques turístiques el pla director del sistema costaner, que es proposa preservar aquells valors del litoral que han estat el paradigma de l'atractiu únic en els moments culminants del boom del sol i la platja. Aquells valors en risc de quedar com un factor residual només identificable en la literatura i ja molt difícil de reconèixer en alguns punts de la realitat. També aquí les polítiques ambientals i culturals per identificar valors primigenis i perdurables adquireixen una dimensió que alguns poden considerar un obstacle, quan és un actiu de futur indiscutible. Finalment, correspon a les administracions abordar els aspectes més estructurals i reglamentaris del sector turístic i proveir camins de control i inspecció, afavorir processos de professionalització i especialització en el mercat laboral, que es mostra sovint inestable, i en les tasques de promoció. En aquest darrer camp, el camí a recórrer és encara espectacular, perquè venim d'un model fragmentari i autosuficient en què cadascú tirava pel seu costat i en què mancava la més elemental coordinació. La presència de Catalunya en les fires i en els principals fòrums de contractació de les temporades turístiques podria assolir uns nivells de qualitat i unes prestacions que, ara per ara, estan a molta distància.
Vull afegir encara una darrera qüestió: cada cop que sembla que els serveis públics es troben al límit de les seves prestacions, que peta un col·lector, que falla el subministrament elèctric, que la neteja és deficient, que falta aigua, es fa evident que també per aquest costat no es pot mantenir un model que no acaba de
trobar prestacions civilitzades d'amabilitat, salubritat, qualitat, professionalitat, que ens serien exigibles.
Per la seva banda, el sector turístic s'ha d'apuntar també d'una manera més generalitzada a les experiències ja contrastades des del mateix sector pel que fa a la creació i l'exploració de nous atractius lúdics, nous itineraris i nous productes, en un esforç d'imaginació per introduir nous arguments i sòlids a una oferta que va néixer com va néixer i que ara busca tots els camins possibles de la diversificació. I el sector ha de prendre consciència que justament la superació del model passa per superar l'etapa de l'espontaneïtat i avançar pel camí de la planificació, en un exercici de responsabilitat en què cada cop es fa més evident que ni es pot matar tot el que és gras ni tot s'hi val a qualsevol preu. La prudència i la competitivitat reclamen inversions segures, molta imaginació, poques aventures, riscos calculats i la consciència que les coses han de tenir valor perdurable per avui, per demà, per demà passat i per a les generacions futures. Al nivell de l'arquitectura, del paisatge, del territori, de les comunicacions, dels productes, de l'oferta hotelera, de tantes altres coses que reclamen la solidesa d'alguna de les herències que hem rebut i rebutgen la precarietat efímera d'algunes iniciatives que podríem deixar com a herència.
Estem parlant d'un sector econòmic dinàmic i en una situació saludable però que per afrontar els reptes del futur i pesar igual o més en l'economia de Catalunya ha d'anar a la recerca d'uns valors afegits que tots intuïm on cal anar a buscar però tot just estem començant a fer-ho i encara a les palpentes.
|
)
