diumenge, 15 d'agost de 2004
>
Tres de cada quatre càrrecs territorials de CDC votaran «no» a la Constitució europea
Només el 24% de la seixantena d'alcaldes i regidors de Convergència Democràtica consultats defensaran el «sí» en el referèndum
ALBERT SEGURA
.
Barcelona
Tres de cada quatre càrrecs territorials de Convergència Democràtica de Catalunya rebutjaran la Constitució europea en el referèndum anunciat pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. El 76,19% dels 63 alcaldes, regidors i presidents comarcals de CDC consultats per El Punt són més partidaris del vot negatiu que del positiu o ja han decidit votar «no» en el referèndum perquè la Constitució no reconeix Catalunya com a nació ni el català com a llengua oficial. Només el 23,81% dels càrrecs territorials de CDC són partidaris del «sí», perquè consideren que la importància de la primera Constitució europea i l'europeisme català i convergent pesen més que la frustració de les aspiracions de Catalunya i les deficiències del text.
«Estem satisfets per la nova Constitució europea. Era un repte i, amb l'ànima europeista, se supera amb nota alta. Des de l'altra cara de l'ànima, la catalanista, no ho podem celebrar, perquè Europa es fa des dels estats i oblida les nacions. Catalunya, des de l'òptica identitària, lingüística i cultural, no en surt ben parada. I aquí hi ha una fricció.» El secretari general de CDC, Artur Mas, feia així la primera valoració de la Constitució europea el 19 de juny. El 13è congrés de CDC, 21 dies després, decidia convocar un congrés extraordinari per discutir el vot del partit.
CDC de Sant Cugat va presentar una esmena que, aprovada per 87 vots a 20, obligava el partit a demanar el «no» i a fer campanya en contra de la Constitució. La direcció de CDC, però, amb Jordi Pujol al capdavant, va evitar el risc que el ple acabés donant suport a l'esmena i va demanar a CDC de Sant Cugat que acceptés retirar-la a canvi de convocar el congrés extraordinari. No obstant això, que el text reconegui el català «com a llengua oficial, com a mínim al mateix nivell que altres llengües amb magnitud semblant de parlants», es manté com a condició sine qua non per donar-hi suport.
El no-reconeixement del català com a llengua oficial és, precisament, l'aspecte més criticat pels càrrecs territorials de CDC consultats. No volen sentir-se «forasters» a casa seva, com apunta el diputat Jordi Turull. Part del rebuig de Convergència cap a la Constitució és també conseqüència del no-reconeixement de les nacions sense estat: «Si no ets estat no existeixes», denuncia el regidor de Barcelona Jaume Ciurana.
N'hi ha que tenen claríssim que rebutjaran la Constitució i criden a «ensenyar les dents» i a «fer campanya per un 'no' amb les lletres més grosses», com ara l'alcalde d'Alforja i expresident de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné, o l'exconseller de Comerç, Consum i Turisme, Narcís Oliveras. D'altres dubten, confessen la seva indecisió, perquè tot i que Europa els
nega «el pa i la sal», considera Catalunya «un país de tercera» i no la té «en compte per a res», es defineixen com a «euroentusiastes» i els sap greu oposar-se a la primera Constitució. Ja en el 13è congrés de CDC, l'eurodiputat Ignasi Guardans i el president de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, van mostrar-se preocupats perquè el «no» a la Constitució es contradiria amb l'europeisme del partit.
Tot i expressar la seva opinió personal, la majoria dels alcaldes i regidors consultats respectaran «disciplinadament» i prendran com a seu el posicionament que CDC prengui en el congrés extraordinari. N'hi ha, però, que admeten que el seu vot «no estarà subjecte al partit», com ara l'exalcalde de Tivenys, Josep Martín, i que ningú no els podrà fer «canviar d'opinió», com assegura l'alcalde de Moià, Josep Monràs.
Alguns dels consultats subratllen la importància que tots els militants de Convergència sumin esforços i votin el mateix. Santi Pallàs, president de CDC al Tarragonès, adverteix que no poden «entrar dividits», i Ferran Falcó, regidor de Tarragona, amplia la unió del vot a tot el país: «Catalunya ha d'unir el vot per tenir més força.» No tots els consultats, però, han volgut fer públic el seu posicionament abans que CDC prengui una decisió; és el cas, entre d'altres, del regidor de Barcelona Eduard García, o de la de
|
