dimarts, 10 d'agost de 2004
>
Les inquietuds dels joves arquitectes
Arquitecte. President de la Demarcació de Girona del COAC
opinió
JOSEP RIERA i MICALÓ.
.
Ala sala d'exposicions de la Pia Almoina, seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, es pot veure fins al dia 30 d'agost una exposició de projectes que enfoca clarament la mirada cap al futur. Per un cop (i així és com a mínim cada quatre anys) l'exposició no glossa les figures característiques de la història de l'arquitectura, ni mostra les obres actuals dels arquitectes consagrats. Es mostren projectes de final de carrera dels joves arquitectes, professionals emergents amb projecció de futur. El projecte de final de carrera és, d'alguna manera, com la tesi de llicenciatura per a la carrera universitària d'arquitectura. En l'exposició, el Col·legi mostra una selecció dels projectes dels nous arquitectes residents a les comarques gironines llicenciats en els darrers quatre anys. Per al Col·legi és com prendre el pols a l'activitat de projectes de les nostres escoles d'arquitectura. De les públiques i, ara, per primer cop, també de les privades. Pels autors, acabats de titular, és com la seva carta de presentació, la targeta de benvinguda a la professió. I per als visitants és una ocasió per fer una mirada a les inquietuds, i també a les aptituds, dels nostres arquitectes del futur. La intenció del Col·legi va, per tant, més enllà d'una presentació interna de treballs, i busca oferir referències a les expectatives futures de la nostra arquitectura. Malgrat que el llenguatge dels plànols no és sempre agraït per als ciutadans en general, si us acosteu a la Pia Almoina veureu uns plafons que reflecteixen il·lusió, esforç, dedicació, imaginació, desimboltura, atreviment. Totes qualitats pròpies de la joventut i que es trasllueixen en els seus treballs. No hi ha unitat temàtica. Al contrari, la diversitat dóna el toc plural a les propostes programàtiques. Hi veureu palaus firals, edificis educatius, balnearis, edificis esportius, biblioteques, estacions; però també residències i habitatges. Diversitat temàtica i d'
envergadura, com fent cas a Frank Lloyd Wright quan deia als alumnes: «Considereu tan desitjable construir un galliner com una catedral.» L'art pot ser gran en les coses petites o petit en les coses grans. Tampoc hi ha una unitat en el llenguatge arquitectònic. Vivim èpoques en què les referències estilístiques caduquen amb la mateixa celeritat que els iogurts, però el que no caduca, el que persisteix, és el rigor projectual, la coherència entre els plantejaments i el resultat i, amb alts i baixos, sembla que continua sent la base formativa de les nostres escoles d'arquitectura, o si més no així ho reflecteixen força dels treballs presentats. Segurament no hi trobareu grans innovacions formals o funcionals, però en canvi sí que observareu una especial preocupació -i, consegüentment, aportacions interessants- en el camp de la representació. El domini compositiu i dels recursos que la informàtica posa a l'abast dels professionals sembla moneda de curs en les nostres universitats. Si el projecte de final de carrera és la culminació de la vida acadèmica «oficial», és també -i ha de ser-ho- el punt d'arrencada de la vida professional, però sempre serà un punt i seguit en la vida formativa. Cal desitjar sort a aquests joves professionals que estan destinats a configurar el futur de les nostres ciutats.
|
