| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 18 d'abril de 2024


dissabte, 26 de juny de 2004
>

La història de Narcís Sala Parera o la de la feina d'un lloretenc a Cuba

la crònica

LAURA JUANOLA .

+ Familiars de Sala amb l'alcalde de Lloret ahir davant del rètol del carrer que homenatja el lloretenc.
Narcís Sala i Parera (1879-1953) és un dels fills il·lustres de Lloret que va anar a Cuba i que, tot i que mai no va tornar, va ser d'aquells patriotes catalans que sempre van recordar el país. Des d'ahir, en què Lloret el va homenatjar en un acte en què no van faltar les llàgrimes, ni els seus descendents, escampats per Madrid i els Estats Units, el seu nom pertany a un carrer al costat de l'institut Coll i Rodés, amb l'objectiu que sigui un lloretenc recordat i estimat a la seva terra natal. La història de Sala va molt lligada a la del seu oncle Serafí Parera, un lloretenc que després d'un desengany amorós amb una noia de Lloret va desaparèixer. La seva família, expliquen, no en va saber res durant trenta o quaranta anys. De sobte, un dia van rebre notícies seves. En Serafí havia emigrat a Mèxic, estava molt malalt i volia que algun familiar l'anés a recollir per dur-lo a Lloret, on volia morir. L'enviat de la família per recollir Serafí Parera va ser Narcís Sala Parera, que va quedar parat en comprovar que el seu oncle, que continuava solter, era un gran terratinent. Serafí Parera es va vendre les terres i va començar el viatge cap a Lloret fent escala a l'Havana, on va morir. El seu nebot, quan va conèixer l'Havana, s'hi va quedar en veure que hi tenia més oportunitats de fer negoci que no pas a Lloret. A l'Havana, hi va fundar el cafè restaurant El Floridita, conegut perquè Ernest Hemingway hi anava a prendre daiquiris. Narcís Sala i Parera no va oblidar mai els seus orígens i va pertànyer a la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, una entitat que ajudava els catalans de Cuba que tenien dificultats. La seva feina a la societat va ser tan gran que l'any 1929 se li va atorgar el títol de soci d'honor, i es va convertir en el darrer soci que va ostentar aquest títol, malgrat que l'entitat encara avui continua en actiu. A l'hora de reconèixer el mèrit de Narcís Sala, l'entitat va tenir en compte no només la gent a qui el l loretenc havia ajudat sinó també la seva perseverança en la construcció de l'ermita de Nostra Senyora de Montserrat a l'Havana, que és una rèplica de l'església que hi ha a s'Agaró. Ahir, una foto de l'ermita cubana circulava de mà en mà entre els amics, coneguts i descendents de Sala. Els familiars d'aquest lloretenc van demanar a l'Ajuntament que es posés el seu nom a un carrer i ahir el somni de la família es va fer realitat en un acte en què no va faltar de res. Fins i tot, el secretari d'organització de CDC, Artur Mas, va enviar una carta en què agraeix la tasca de Sala a l'Havana.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.