dijous, 24 de juny de 2004
>
Ho veus, ho vols, ho tens
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ
.
+
Vols comprar qualsevol cosa? Tu vas a la caixa, demanes la targeta i ja tens el que vols. Després cal pagar-ho.
Foto:
EL PUNT.
|
Una d'aquestes entitats d'estalvi que ja són part inseparable de la vida dels catalans -no solament de la vida econòmica sinó també de la familiar, de l'íntima, de l'espiritual, del món de les il·lusions i dels somnis- promou aquests dies un nou producte que du un nom tan suggerent i filosòfic com Targeta Infinit. La gent més desconfiada potser veurà una amenaça en aquesta apel·lació a un concepte tan difús i inabastable. A què es refereix aquest infinit? A les dimensions del deute que contraurem amb l'entitat? A les quotes que haurem d'anar pagant? Al fet que ens endogalarem per tota l'eternitat? És una manera pessimista de veure les coses i ja se sap que la relació amb les entitats de crèdit sempre sol començar amb optimisme, tot i que després, algun cop, vagi a mal borràs. El nom al·ludeix a les possibilitats infinites que ofereix la targeta. Us voleu comprar una moto? Teniu el nas tort i voleu que us l'adrecin? Voleu viatjar a l'Àfrica que abans en deien negra i ara en diuen subsahariana? Doncs tot això us ho soluciona la Targeta Infinit. «És com portar un crèdit a la butxaca», diu l'anunci. La propaganda del producte es resumeix en un eslògan que potser és el més encertat de tota la publicitat que circula ara mateix. Diu: «Ho veus, ho vols, ho tens.» Frase perfecta, rodona en tots sentits, per la sonoritat, pel ritme, per la concisió, per la força del significat, per l'impacte. Aquests tres verbs monosíl·labs precedits del pronom ho són tres dianes, primer a l'orella i després a la ment. Condensen amb gran precisió el funcionament dels mecanismes de la concupiscència. Primer hi ha l'ull, la mirada, allò que veiem i que ens atrau. La mirada engega el desig de voler posseir allò que ens agrada. Però, és clar, de vegades, entre la fal·lera de posseir i la possessió efectiva hi ha un abisme econòmic insuperable. Aquí és on intervé la nostra benefactora, l'entitat d'estalvi. Ella ens ofereix el pont per salvar-lo i aconseguir allò que
hem vist i que tant desitgem. La vida és bella
|
)
