dijous, 17 de juny de 2004
>
L'antisemitisme que torna
Teòleg i historiador
tribuna
JOAN-ANDREU ROCHA.
.
L'antisemitisme no està mort i enterrat: plana actualment com una amenaça sobre Europa. Les institucions jueves, tant d'Europa com internacionals, denuncien constantment atacs antisemites.
+
El president del Parlament israelià, Reuven Rivilin, al cementiri d'Herrhisheim.
Foto:
EFE.
|
Berlín ha estat la seu dels 55 països membres de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) per reflexionar sobre la lluita contra l'antisemitisme a Europa, un fenomen inquietant que està augmentant. Les profanacions a cementiris i les agressions a sinagogues són una constant. L'antisemitisme no està mort i enterrat: plana actualment com una amenaça sobre Europa. Les institucions jueves, tant d'Europa com internacionals, denuncien constantment atacs antisemites.
Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, l'antisemitisme és tota doctrina o actitud sistemàtica de persones hostils als jueus. Una de les últimes accions d'aquest tipus ha tingut lloc a Alsàcia, on 127 tombes del cementiri jueu de Herrlisheim, han estat profanades i omplertes d'inscripcions antisemites. Des de Nova York, l'Antidifamation League (Lliga Antidifamació) fa un seguiment no només d'actes contra jueus sinó de qualsevol activitat, article o moviment que sigui sospitós d'anar contra els jueus. En aquest sentit, pot semblar exagerada la seva posició: un acudit contra Ariel Sharon és automàticament un acte antisemita, per a l'Antidifamation League.
Al meu entendre, no es pot situar tot element jueu en un bloc: ser crític amb un determinat líder polític jueu no és antisemitisme. En canvi, cremar una sinagoga a Istanbul o disseminar frases nazis sobre tombes jueves sí. La diferència, evident des de l'exterior, no ho és tant des de l'imaginari jueu, que des de l'extermini nazi viu -malviu- amb la por constant d'atacs i discriminacions. Israel i els Estats Units acusen Europa de ser «condescendent» amb aquest fenomen. Un sondeig de la Comissió Europea va assenyalar fa pocs mesos que Israel era una «amenaça per a la pau mundial». Si bé la pregunta estava mal formulada, perquè induïa a un «sí» bastant mecànic, no és cap secret que Israel no és la terra de llet i mel que ens descriu la Bíblia. S'acosta més a l'infern que a una visió celestial, i ai
xò és un fet, no una acusació: el conflicte israelianopalestí nodreix l'antisemitisme europeu. Tot i això, encara que se solucionés aquest conflicte, l'antisemitisme no s'eradicaria, perquè l'estigma contra el jueu és extremadament complex i difícil d'extirpar. El Congrés Jueu Mundial i Europeu titlla la Comissió Europea de ser «antisemita, per acció i per inacció». Doble pecat: acció i omissió. Romano Prodi explicava al diari francès La Croix que ell no creu que a l'Europa d'avui hi hagi corrents d'antisemitisme comparables amb els dels anys 30 i 40, tal com sostenen alguns diplomàtics a Brussel·les. La conferència preparada a Berlín per l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ha tancat la seva cimera alemanya apostant per la prevenció.
Mentrestant, l'Observatori Europeu per als Fenòmens Racistes i Xenòfobs revela que l'antisemitisme ha crescut a Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra. Antisemitisme vol dir en aquests casos actes vandàlics, grafits amb insults i discursos d'odi que circulen per Internet. Grècia, Itàlia, Àustria i l'Estat espanyol també són focus de brots contra el poble jueu.
Qui són els antisemites europeus? A Berlín han descrit el seu perfil: joves europeus blancs insatisfets. Aquesta tipologia engloba, lamentablement, un gruix importantíssim de la població. Aquesta diagnosi exclou els joves musulmans de l'Europa occidental, que segons altres informes són els autors d'actes antisemites. La cimera de Berlín s'ha tancat amb mesures per prevenir i reprimir els actes delictius antisemites. No n'hi ha prou. Es necessita un canvi de mentalitat envers l'univers jueu i, per part dels jueus, una actitud menys defensiva. Amb algú que se senti permanentment amenaçat és gairebé impossible poder-hi raonar. La preocupació per la seguretat i la defensa no pot ser l'únic criteri que regeixi el posicionament del poble jueu. L'antisemitisme pot disminuir si els mateixos jueus aporten el seu granet de sorra. Podrien meditar el vell proverbi del savi Salomó, poc sospitós d'antisemitisme: «Ens saciarem dels fruits del que diem, rebrem la paga del que fem» Viure amb porJoves insatisfets.
|
)
