divendres, 11 de juny de 2004
>
Un ciutadà compromès, actiu i catalanista
Exalcalde de Girona i conseller
opinió
JOAQUIM NADAL.
.
+
Joan M. Gelada junt amb Joaquim Nadal a l'ajuntament de Girona.
|
Amb els ressons tan vius de la mort d'en Joan Pujolràs arriba ara la sobtada notícia de la mort d'en Joan Gelada. Em costa de creure-ho i d'entendre-ho. No puc fer sinó pair la tristesa i el dolor, compartir-lo amb aquells que el senten més profund i més intens i recordar ara la trajectòria d'un ciutadà compromès, actiu, catalanista. Joan Gelada està vinculat amb l'escoltisme, l'associació fotogràfica i cinematogràfica de Girona, el Col·legi d'Aparelladors, l'Ajuntament de Girona i Transports Municipals del Gironès.
En Joan està directament vinculat a l'inici de les classes de català a la ciutat (les històriques trameses o el català per correu, per entendre'ns), a les principals sessions de cinefòrum, a la restauració de la Casa de la Punxa, al número monogràfic del CAU dedicat a Girona, a la majoria de les iniciatives democràtiques reivindicatives ciutadanes i catalanistes, a la recuperació de la Devesa.
La llista ens parla de la transició democràtica, del final del franquisme, dels primers batecs d'una nova ciutat. Després s'incorporaria de ple al projecte municipal dels socialistes catalans per Girona i va fer una contribució decisiva en la gestió de l'urbanisme de la ciutat i del pla especial del Barri Vell. Va posar ordre a les brigades i quan encara ningú no parlava de mobilitat ens vam començar a empescar amb ell la necessitat d'abordar temes com via pública o transport públic més a fons.
Treballava amb rigor i incansablement, amb fidelitat, lleialtat i honradesa. Mai no va voler dedicació exclusiva i va preservar el seu espai privat com a aparellador per no dependre de la política. Això que era un valor a vegades no va ser prou ben entès. En Joan Gelada no sempre va ser ben tractat.
He dit apressadament el que em sembla que la ciutat li deu. Personalment li dec amistat i fidelitat i tota la generositat que em va dedicar en el seu treball polític. Compromès amb l'esquerra no podia suportar amb raó lliçons de catalanisme i cada v
egada que algú posava en dubte la insubornable catalanitat del projecte municipal socialista arrufava el nas i reaccionava indignat. Sabia millor que ningú el full de serveis de tothom i era molt difícil de rebre lliçons d'algú que no el tingués tan clar i tan net com ell.
|
)
