diumenge, 18 de novembre de 2001
>
Medalla d'or a un capellà
la glossa del bisbe
JOAN CARRERA PLANAS
.
Hi ha petites experiències que reconforten l'esperit més que grans esdeveniments. Us n'explicaré una que acabo de viure al voltant d'un amic capellà. A mossèn Leandre Gassó un prevere de vuitanta anys, gairebé invident li han atorgat la medalla d'or de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. L'alcalde, socialista, explicava així com va néixer la idea: «La gent del barri de Sant Josep em va venir a trobar. Jo em pensava que em volien exposar algun problema, però no. Volien fer un homenatge al rector i demanaven que l'Ajuntament s'hi sumés. Aleshores vaig fer consultes i tothom s'hi mostrava d'acord i entusiasmat. Vaig portar el tema al ple, i tots els grups municipals vam acordar, per unanimitat, concedir-li la medalla d'or.» Val a dir que es tracta d'un fet absolutament singular: és la segona vegada que es fa aquesta concessió en tota l'etapa democràtica. Qui és mossèn Leandre i què hi ha en el fons d'aquest reconeixement engrescat?
Quan mossèn Leandre arribava a l'Hospitalet el 1961, venint del Poble Nou, tots els problemes socials esclataven amb radicalitat. Era el moment de l'arribada massiva de la immigració interior. Hi havia feina, però faltava tota la resta: habitatges, escoles, assistència sanitària... Aleshores l'església diocesana de Barcelona que presidia, en aquell moment, el bisbe Modrego, va tenir l'encert d'estendre la xarxa parroquial als nous barris emergents. Mossèn Leandre va ser l'encarregat d'iniciar la nova parròquia de Sant Josep. Com ell s'agrada encara de recordar, el bisbe no l'havia dotat de més recursos que la seva benedicció... Però es va posar a la feina, trobà excel·lents col·laboradors laics i, de mica en mica, anà sorgint una nova comunitat. Un local gris, destinat a cinema, es convertí en l'actual temple, absolutament obert a tothom, centre vital de les més diverses iniciatives eclesials i socials.
Allò que més i més emocionadament ha estat posat en relleu del capteniment de mossèn Gassó, ha estat la seva immersió en el món quotidià de la pobresa i de la marginació. I això en dues dimensions complementàries: la de tracte directe i l'ajuda fraterna a les persones, i la de la lluita per la justícia i la llibertat. En aquest segon aspecte, moltes veus van subratllar l'ajuda de la seva paraula sempre clara i valenta, i l'acolliment de la parròquia de reunions veïnals, sindicals i polítiques quan la legislació vigent no reconeixia els seus drets.
Després d'una pluja agradosa d'elogis per part dels portaveus de tots els grups municipals, mossèn Leandre, mostrà la seva gratitud i revelà la font profunda de la seva acció. La va descriure amb dos fets. «El dia de la meva ordenació, digué, mentre el bisbe m'imposava les mans, vaig dir al Senyor: Sagrat Cor de Jesús, no em deixis. I no m'ha deixat.» Un altre: «No vaig estar segur de poder demanar el sacerdoci, fins que vaig ser capaç de perdonar els qui havien matat el meu pare.» El 1936, el pare de mossèn Leandre havia estat víctima de la persecució religiosa.
|
