dilluns, 12 d'abril de 2004
>
Tarragona enterrarà demà l'exalcalde Enric Olivé, mort diumenge als 89 anys
Va ser l'impulsor de l'ampliació de la Rambla, els Xiquets de Tarragona i el Conservatori de Música
CINTA OLIVAN
.
Tarragona
La ciutat va perdre dissabte un dels seus alcaldes més populars i implicats en la vida de Tarragona, Enric Olivé Martínez, de 89 anys. Va ser l'impulsor, entre moltes altres coses, de la fusió de les dues colles que van originar els Xiquets de Tarragona i va revifar el nivell casteller de la ciutat, que en aquell moment amb prou feines aixecava construccions de set. El que va encapçalar la transformació urbanística de la ciutat sota el lema «Tarragona endavant» i va ampliar el sector de Comte Vallellano de la Rambla Nova pel seu centenari serà enterrat demà a la una del migdia a l'església de Sant Francesc.
+
Olivé en el concurs de castells del 1972, quan era president del Patronat de Castells, en una foto extreta de les Memòries involuntàries. Sota, la presentació de les memòries el 1999.
Foto:
GENÉ / J. FERNÀNDEZ.
|
En la preparació del 150è aniversari de la Rambla Nova, la ciutat ha perdut un dels seus artífexs, el que va ampliar aquest històric eix tarragoní durant el seu centenari. Enric Olivé, alcalde de Tarragona entre el 1949 i el 1954, que tenia feia anys la malaltia de Parkinson, va morir dissabte als 89 anys.
Havia nascut a Cambrils l'11 de setembre de 1914. Era un home humil, fill de ferroviaris, «accessible, honrat i religiós de missa diària», tal com el descriu Jordi Moran Clanxet, que va ser la seva mà dreta en l'etapa en què presidí i revifà el Patronat de Castells.
Després de ser empresonat i condemnat a mort durant la guerra, com relata en les seves Memòries involuntàries, es va convertir en l'alcalde de Tarragona durant el franquisme entre el 1949 i el 1954. Com a alcalde ha passat a la història per haver creat la Universitat Laboral i la Ciutat Residencial, impulsat la recuperació del Conservatori de Música i ampliat la Rambla Nova -en la qual inaugurà la font del centenari- i també pel seu caràcter obert en contacte constant i directe amb els ciutadans. El 1980 va tornar a la vida política com a diputat al Parlament de Catalunya per Unió Democràtica i va presidir la Reial Societat Arqueològica entre el 1985 i el 1992. Albert Vallvé, dirigent dels democratacristians, afirma: «Olivé és l'artífex de l'urbanisme modern a la ciutat i de la sortida de l'ensopiment que vivia.»
En paraules de Pere Escoda, un casteller històric, «Olivé era una figura senyera del món dels castells». Al capdavant del Patronat va promoure la fusió de les dues colles de Tarragona, la Nova i la Vella, en un moment de crisi castellera a la ciutat. I tot i que després es dividiria la colla creada, els Xiquets, i naixeria la Colla Jove, Olivé va aconseguir el que volia: aixecar els castells de la ciutat, i el concurs.
|
)
