dijous, 11 de març de 2004
>
Del pla estratègic del Baix Penedès
Dibuixant de territori
tribuna
PAU BATLLE.
.
Ales portes d'unes altres eleccions, els representants del Consell Comarcal van animar el nombrós públic assistent a mantenir la il·lusió per continuar el procés del pla estratègic 2010 que ara, després de nou mesos desat als calaixos comarcals, proposen continuar amb la creació de comissions de seguiment per desenvolupar les línies estratègiques del pla. El document afirma que estem davant d'un model d'ocupació territorial poc adient: destrucció dels espais agrícoles i forestals producte de la pressió urbanitzadora, impacte de les infraestructures que trossegen el territori, dèficit en transports públics i increment espectacular de la motorització privada, manca de gestió dels espais naturals, etc.
Les amenaces són producte de la continuïtat expansionista del territori: creixement demogràfic excessiu amb continuïtat del creixement residencial extensiu i implantació d'activitats consumidores de sòl i de poc valor afegit. En cultura i formació s'hi exposa l'escassetat de titulars superiors, la limitació de l'empresa al món educatiu, la insuficiència del reciclatge professional o l'escàs suport de les administracions a la cultura, a les entitats i a la formació. Les amenaces són l'opció que s'ha pres per una estratègia de comarca dormitori on els ciutadans no participen en cap activitat cultural. Això comporta una disminució de l'oferta de serveis culturals per les febleses de la demanda. En el terreny de la vertebració social la preocupació rau en la dificultat d'integració del creixent nombre d'immigrants, el dèficit i la qualitat dels equipaments socials i sanitaris, una alta població flotant amb l'amenaça de la suburbialització i desestructuració social.
Davant d'aquesta situació hom demanaria al Consell Comarcal el mateix que aquest demana a la societat civil: col·laborar en el pla estratègic i per tant complir amb les seves determinacions, amb il·lusió i voluntat desinteressada, atès que moltes de les línies estratègiques, dels objectius
i de les actuacions proposades són, bàsicament, competència i responsabilitat de les administracions local i comarcal. Per posar un exemple, el primer objectiu de la línia estratègica tres proposa «impulsar l'ordenació global del territori i orientar l'urbanisme a plantejaments sostenibles». Tasca que pertany íntegrament a la responsabilitat dels equips de govern dels municipis i, si més no, al Consell Comarcal com a coordinador i impulsor. Però la majoria d'aquests fan tot el contrari: l'expansió urbanística del Vendrell, Calafell, Cunit, Santa Oliva o Bellvei va contra aquest objectiu ja que cap dels seus plans d'ordenació tenen en compte ni la sostenibilitat ni la coordinació entre ells. Què té de sostenible que els municipis de l'Arboç i Banyeres acceptin a casa seva, sense ni tan sols debatre-ho públicament, un port sec de 220 hectàrees destinades a magatzems de logística que comportaran, se suposa, més de 10.000 llocs de treball no especialitzat i un mateix nombre de camions diaris en trànsit? És sostenible que l'Ajuntament de Banyeres accepti la construcció de 500 habitatges que duplicaran de cop la població del municipi amb el conseqüent impacte social que generarà? O potser és sostenible que Bellvei dobli la població tan sols amb els plans parcials que té aprovats i que per contra s'oblidi d'un centre urbà mig deshabitat? És sostenible fer ulls clucs a la contaminació del ric aqüífer de la comarca, produïda pels nitrats, com a conseqüència d'una mala aplicació dels adobs agrícoles i l'escampall il·legal de purins? És sostenible que encara ens vulguin endossar les urbanitzacions gueto residencials camuflades sota la dubtosa operació de camp de golf, pel sistema del pelotazo urbanístic, dins de les nostres muntanyes i en contra de la mateixa llei d'urbanisme que ho prohibeix explícitament? Són sostenibles les indústries extractives que es van menjant el poc que resta de les muntanyes del litoral?
Elaborat el pla estratègic, cap municipi ha tingut en compte les seves recomanacions. Una excepció, Santa Oliva, que, a través de la seva Agenda 21, ha promès revisar el pla d'ordenació per reduir els sols urbanitzables residencials. És evident que aquesta situació qüestiona la viabilitat del pla i resta credibilitat als responsables polític
s que pretenen portar-lo a terme a batzegades, reclamant, quan els convé, la participació ciutadana. Resulta del tot irresponsable proposar que la societat civil participi en un pla estratègic si els principals representants del territori no fan el primer pas i demostren que també ells hi creuen.
No seria ni costós ni problemàtic portar-ho a terme, tant sols haurien d'aplicar una moratòria urbanística als grans projectes i plans; haurien de fer una revisió del POUM municipal, del pla de les Madrigueres, l'aturada del CIM, entre d'altres, i haurien d'iniciar el procés dels treballs de l'auditoria ambiental comarcal i de l'Agenda 21. Amb això tindríem el territori mitjanament engegat per iniciar una singladura territorial on podríem optar per seguir dins el pla territorial parcial del Camp de Tarragona o negociar participar en el pla director de l'Alt Penedès, ja que, malgrat tot, som Penedès. Però, per fer-ho, el nostre territori necessita polítics amb imaginació que sàpiguen provocar la il·lusió en la societat i cercar aliances territorials que donin la fortalesa necessària al Baix Penedès per resistir l'embranzida metropolitana.
|
