dissabte, 31 de gener de 2004
>
Sense diàleg no hi ha democràcia
La reunió entre Josep-Lluís Carod-Rovira i representants de la direcció d'ETA ha comportat un gran terrabastall polític a Catalunya i a l'Estat, i ha portat al cessament del dirigent independentista de les seves funcions de conseller en cap. Aquest fet evidenciat més que mai la perversitat dialèctica (i mediàtica, política i judicial) i la retallada de llibertats existent a l'Estat d'ençà la victòria electoral del PP el 1996. L'estratègia uniformitzadora de l'espanyolisme s'ha basat a utilitzar, barroerament i mancada de qualsevol mena d'ètica, la violència que es produeix al País Basc per criminalitzar l'existència de qualsevol opció política, per petita o gran que sigui, que posi en qüestió la unitat d'Espanya i lluiti per la pluralitat nacional, cultural i lingüística a la península.
Aquesta estratègia ha tingut diferents estadis. En primer lloc, intentar amagar que l'arrel del conflicte a Euskadi és polític. En segon, criminalitzant l'esquerra abertzale fins a il·legalitzar-la i empresonar els seus dirigents (posant Espanya al costat de Turquia en el rànquing d'estats europeus més autoritaris). I en tercer, dinamitar els ponts de diàleg amb l'organització armada per mantenir viu el conflicte i seguir recollint-ne els fruits electorals.
Aquesta ofensiva espanyolista i autoritària del PP va agafar el PSOE, des de l'endemà de la victòria electoral del 1996 amb el pas canviat. I tan canviat era el pas, tan gran era la crisi interna que es vivia al si del socialisme espanyol, que passà de ser una crisi de lideratge a una supressió de la paraula diàleg del llibre d'estil del segon partit espanyol. Ha estat aquest context el que ha permès aprovar la llei de partits (la més restrictiva de l'Europa continental), el pacte antiterrorista (que podríem anomenar també «pacte antipluralitat política») i dinamitar les relacions institucionals amb el govern basc, a més d'atorgar una total impunitat al tancament del diari Egunkaria i a l'empresonamen
t de desenes de bascos i basques que treballaven en organitzacions juvenils, sindicals, culturals i solidàries des d'un arrelament al seu país. Ha estat en aquest context en el qual s'ha obert una gran escletxa dins de la fragata de l'ofensiva espanyolista. Aquesta escletxa ha estat l'excel·lent resultat d'ERC, un partit republicà, d'esquerres i independentista, en les passades eleccions al Parlament. Uns resultats que han permès constituir un pacte de govern que feia una clara aposta per integrar la gran majoria de la societat en un procés d'assoliment de noves quotes de sobirania política, amb un nou Estatut, una reforma constitucional i un nou sistema de finançament. La via catalana cap a la sobirania que està portant a terme ERC, des d'uns paràmetres pacífics, democràtics i cívics, és vista amb molta esperança des del País Basc, on el cansament de més de 30 anys de conflicte armat, d'assetjament a les víctimes d'ETA i de repressió política és palpa arreu. La necessitat d'un nou escenari polític a l'Estat, que permeti la fi de la lluita armada i de la deriva autoritària dels poders públics espanyols, és més que evident no només per garantir la fi del patiment de milers de persones al País Basc, sinó també per garantir l'exercici democràtic dels drets nacionals dels Països Catalans, fonamentalment, del dret a l'autodeterminació. La reunió Carod-Rovira-ETA es va fer només amb la voluntat de convèncer l'organització de la necessitat d'una treva. L'actuació del secretari general d'ERC, doncs, ha estat a l'altura de les circumstàncies i per assolir la pau. L'espionatge polític de l'Estat, però, ha dinamitat el que podia haver estat l'inici d'un procés de pacificació i la fi de la violència. El fet que Aznar n'estigués al corrent, que els serveis secrets seguissin la reunió i no actuessin detenint els membres d'ETA, a més de la filtració intencionada i electoralista, demostra que l'objectiu d'aquesta controvèrsia era fer caure, de la manera més obscura, un govern catalanista i d'esquerra, demonitzant Carod i buscant la liquidació de l'independentisme. L'evidència d'aquestes intencions, la solidaritat de la societat civil i el suport de milers de persones fan que no renunciem a seguir tenint la paraula lliure per aconseguir
la pau i la llibertat dels pobles.
(Pere Aragonès i Garcia, portaveu nacional de les JERC )
|
