dimecres, 31 de desembre de 2003
>
Pepa Bouis fa la primera aproximació biogràfica de l'educador Sebas Parra
Manel Mezquita presentarà el llibre, publicat per Mestres 68 i Rosa Sensat, el divendres 9 a La Màquia
XAVIER CASTILLÓN
.
Girona
La periodista Pepa Bouis, cap de redacció d'El Punt, és l'autora del llibre Sebas Parra i Nuño. Aproximació biogràfica , publicat per les associacions Mestres 68 i Rosa Sensat amb motiu del VIII Premi Mestres 68 que l'any 2000 es va concedir, en la seva modalitat col·lectiva, a aquest educador de trajectòria llarga i compromís ferm i a l'Escola d'Adults de Salt, que dirigeix i a la qual està vinculat gairebé des de la seva creació, el 1976. Manel Mezquita presentarà el llibre el divendres 9 de gener, coincidint amb l'aniversari del naixement de Rigoberta Menchú, al centre social La Màquia, de Girona (20.00).
+
Sebas Parra, en una de les fotografies del llibre.
|
Aquest llibre ha estat editat amb la col·laboració del Departament d'Ensenyament, la Diputació de Girona, la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG -Sebas Parra és professor associat dels estudis d'Educació Social- i els ajuntaments de Salt i de Girona.
Aquesta primera aproximació biogràfica de Sebas Parra té dues parts ben diferenciades, introduïdes per un pròleg de Josep Callís, el president de Mestres 68. La primera part és pròpiament la biografia de Sebas Parra escrita per Bouis amb una evident simpatia pel personatge: des del seu naixement a la població manxega de Socuéllamos, el 1946, fins a l'actualitat, reproduint d'una manera molt vivencial la seva evolució personal, política -de regidor del PSC a Girona, a militant de Partit Obrer Revolucionari (POR)- i sobretot pedagògica. L'autora fa una especial incidència en els anys combatius de l'Escola d'Adults de Salt fins a la seva oficialització, el 1994. Escriu Bouis: «Les persones que menaven aleshores l'Escola d'Adults de Salt eren bàsicament joves enèrgics i carregats d'una utopia possible -encara que això sembli incompatible-, amb formació marxista la majoria i amb l'objectiu d'anar formant un món millor en aquell aspecte que ells podien gestionar amb més coneixement: l'educació.» En aquesta primera part, hi ha també un apartat dedicat a l'escola Samba Kubally, de Santa Coloma de Farners, un projecte pioner d'atenció a la immigració en el qual també es va implicar Parra de manera decidida. També s'hi poden trobar referències diverses a la seva tasca solidària amb Nicaragua: aquí com a promotor de la comissió d'agermanament entre Salt i Quilalí; allà com a activista alfabetitzador, entre altres accions. I encara li queda temps per formar part de l'equip promotor de la Universitat Popular Alternativa (UPA), «un nou intent de socialitzar coneixements crítics, alternatius i transformadors». El llibre té com a preàmbul una cançó de Luis Eduardo Aute (La belleza) i com a epíleg, un
a altra de Silvio Rodríguez (Por quien merece amor).
La passió per Silvio Rodríguez i Pablo Milanés és compartida per Pepa Bouis i Sebas Parra, que en la segona part del llibre reprodueix també els textos de diverses cançons d'aquests cantautors cubans, així com també dos versos d'Aute: «El pensamiento no puede tomar asiento, el pensamiento es estar siempre de paso.» En aquesta segona part, Sebas Parra exposa les línies bàsiques del seu pensament en cinc àmbits concrets: La comunicació (pensant en Eduardo Galeano); La solidaritat (pensant en Orlando Pineda); La política (pensant en Karl Marx); L'educació (pensant en Paulo Freire), i L'afecte (pensant en les persones que m'estimen i que estimo). Tot plegat, demostrant amb l'exemple que un bon mestre és sobretot un bon comunicador i també pot ser, per què no, un poeta.
|
)
