| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 30 de març de 2017


diumenge, 28 de desembre de 2003
>

Una cançó que volta el món

XEVI PLANAS .

+ A dalt, a la dreta: portada de L'avi Siset, il·lustrada amb una fotografia de joventut de Narcís Llansa, corresponent a una època anterior a la de la fotografia de dalt a l'esquerra. En les altres tres imatges, es pot veure Narcís Llansa (el primer a l'esquerra) amb la seva família.




Narcís Llansa i Tubau va néixer el 4 de març del 1887 a Tortellà (Garrotxa). Fill únic d'una família dedicada a l'elaboració artesanal de culleres de fusta, als sis anys es va establir amb els seus pares a Besalú (Garrotxa), on la gent el coneixia pels noms d'avi Llansa, vell Llansa o Siset Llansa. Va compaginar l'ofici de barber amb la seva afició pel boix, fusta amb la qual confegia culleres i figures d'escacs. També va muntar un taller d'espardenyes de llata. Aquest petit negoci li va permetre no passar gana durant la guerra del 1936 al 1939. Va ser regidor de l'Ajuntament de Besalú per ERC durant la República. Entre les responsabilitats del seu càrrec hi havia la d'arreglar el cementiri municipal, on reposa des del 14 d'octubre del 1983, el dia en què va morir, als 96 anys. A l'inici dels anys seixanta, Narcís Llansa passava els estius a Verges (Baix Empordà) a casa de la seva filla. A Verges, compartia llargues estones jugant a la botifarra amb el seu nét, Ponç Feliu, i els seus amics, entre els quals hi havia Lluís Llach. Li agradava pescar al Ter amb Lluís Llach, que el 1968 va compondre L'estaca inspirant-se en les converses que uns anys enrere, en el despertar de l'adolescència, havia tingut amb l'avi Siset als sorrals que vorejaven el riu. En l'opressió del franquisme, Lluís Llach va aprendre de Narcís Llansa les primeres lliçons d'història i política. L'estaca, que va néixer com a peça de complement per al tercer disc senzill de Lluís Llach, és potser la cançó en català més popular. Se n'han gravat més de cinquanta versions, en occità, polonès, alemany, basc, anglès, cors, francès, etc. S'ha difós arreu del món i se l'han feta seva des del sindicat obrer polonès Solidarnösc fins a l'Associació de Dones Revolucionàries Afganeses.

 NOTÍCIES RELACIONADES

> L'avi Siset em parlava

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.