dimecres, 17 de desembre de 2003
>
Com el mar...
Agustí Villaronga va ser a Palafolls per parlar d'«El mar» de Blai Bonet
la contra
JOSEP FERRER I COSTA
.
+
El director de cinema Agustí Villaronga durant la presentació del seu últim film, «Aro Tolbukhin».
Foto:
EL PUNT.
|
La darrera sessió del cicle Paraules prenyades de Palafolls havia de reunir al voltant d'una mateixa taula el director cinematogràfic Agustí Villaronga i el poeta i escriptor Biel Mesquida, director i guionista, respectivament, del film El mar, basat en una novel·la homònima de Blai Bonet, pel·lícula que va ser guardonada amb el premi a la innovació del Festival de Cinema de Berlín l'any 2000. Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997) és un dels escriptors catalans illencs més importants de la postguerra. Probablement El mar (1958) sigui la novel·la més emblemàtica de Bonet, sobretot apreciat com a poeta: Quatre poemes de Setmana Santa (1950), Cant espiritual (1953), L'Evangeli segons un de tants (1967), Nova York (1991), entre d'altres. En l'escriptor de Santanyí, que de jove patí una tuberculosi aguda, les elucubracions religioses són molt presents en les seves obres, potser inevitable quan s'ha estat tan conscientment a prop de la mort. Precisament, El mar, novel·la i pel·lícula, és ambientada en un sanatori per a tuberculosos i els dos protagonistes adolescents, alhora homosexuals, viuen culpablement tant la seva malaltia com la seva sexualitat. Bé, no cal dir que la publicació d'aquesta novel·la, tot i que censurada, produí un terratrèmol -momentani, això sí!- en la placidesa idíl·lica mallorquina.
Malauradament, però, imprevistos de darrera hora van impedir l'assistència de Biel Mesquida. La trobada hagués estat interessant, a més, perquè aquesta setmana se celebra el vintè aniversari de L'adolescent de sal, primer títol de Biel Mesquida guardonat amb el Prudenci Bertrana 1973 i que va ser prohibit per la censura durant dos anys. L'aparició de L'adolescent de sal va catapultar Biel Mesquida als primers llocs del panorama literari català.
El motiu d'aquesta sessió de Paraules prenyades era parlar, arran de l'adaptació d'aquesta novel·la emblemàtica de Blai Bonet, de les relacions sempre tan productives entre literatura i cinema. L'auditori es
repartia a mitges entre cinèfils i lletraferits, però, amb l'absència de Mesquida, la conversa es va escorar inevitablement cap al cinema. El trio, que ara és tan de moda, Bonet-Mesquida-Villaronga, es va convertir inicialment en un duo (Bonet-Villaronga) i finalment en un solista (Villaronga). Agustí Villaronga és autor de pel·lícules tan impactants com Tras el cristal (1985), El niño de la luna (1988), l'esmentada El mar (2000), i la recent Aro Tolbukhin. Precisament la propera sessió del Cineclub Garbí de Malgrat -divendres 19 de desembre, a 2/4 d'11 de la nit-, projectarà aquesta pel·lícula, una coproducció hispanomexicana rodada el 2002, i dirigida a sis mans, precisament per Agustí Villaronga, Lydia Zimmermann i Isaac P. Racine. Villaronga va parlar de la seva trajectòria cinematrogràfica. Va dir que el mal només es pot entendre des del punt de vista del mal; la seva cinematografia, hi afegim nosaltres, només es pot entendre també tenint en compte aquest punt de vista. Villaronga va reflexionar sobre el condicionament especial que el públic imposa en els creadors cinematogràfics, per l'alt cost que té. Villaronga pensa que el cinema d'autor, no només intel·lectual, però sí diferent del cinema d'entreteniment americà, està passant per uns mals moments. I defensa el dret a existir d'un cinema que no serà mai de majories, però que fins a cert punt és necessari que es faci. En definitiva, que les minories també tenen dret a viure.
|
)
