diumenge, 7 de desembre de 2003
>
Güell, el rus i can Lloses
Josep M. Güell, un gran traductor de la literatura russa
la contra
JOSEP-LLUÍS PALACIOS
.
+
Una ballada de sardanes a la plaça de la Vila de Sant Pere de Ribes, on hi havia la casa de la família Güell.
Foto:
VIENA-COLUMNA.
|
Hi ha records que no s'obliden. En una trobada de mitjans de comunicació al Vendrell vam coincidir amb una persona amb tot un món literari i històric que sempre més tindria present. Més endavant tinguérem una altra conversa i en arribar a casa vaig escriure unes notes al meu quadern: Avui fa anys que va caure el mur de Berlín i he pensat a parlar amb Josep M. Güell. Feia més d'una dècada que no ho havíem fet. És un traductor de rus excel·lent. Durant la guerra va viure a can Roda, la seva família venia de Roda de Berà, aquesta és la raó del nom de la casa. A la nit, anava a dormir a can Lloses. Es recordava dels dos cinemes de l'època: el de la FAI i el de la Societat dAgricultors-Obrers. Al local dels pagesos hi va veure una pel·lícula que encara recorda. És aquella en què es cantava allò de «soy un pobre presidiario que muy pronto voy a volar». La guerra va ser un espai de llibertat per a molts nens ja una mica grans i van veure el que no havien vist mai i allò no s'ho ha emportat el vent. Sempre prenien la fresca a davant de can Roda, tot i que era la carretera de Vilafranca, però un dia els soldats que rebien instrucció prop de can Baró es varen gairebé amotinar.
Va mantenir una intensa relació familiar amb Josep Roig i Piera, que treballava a la Generalitat i havia fet una gramàtica rus-català. Després de conèixer personalment Josep M. Güell va publicar-se la seva traducció de L'idiota de Fiódor Dostoievski, una de les milllors novel·les de la literatura universal. El seu treball de traductor ha estat enorme i molt valuós: Vladimir Bogomolov, Borís Pasternak (El salconduit), Mikhïl A. Bulgàkov (La Guàrdia Blanca), Nina Berbèrova (El subratllat és meu), Dostoievski (L'adolescent)... Qualsevol dia em puc trobar en Josep Maria, davant l'antic forn de pa on va viure durant la guerra, aleshores plaça de l'1 d'Abril, de Ribes. El passat mes de novembre en la trobada d'escriptors del Camp de Tarragona, organitzada per la Universitat Ro
vira i Virgili i l'Ajuntament de Tarragona, varen homenatjar Josep M. Güell, «el traductor d'esplèndids treballs» com l'ha definit l'escriptora Anna Maria Moix. Ja ha traduït 54 llibres d'autors russos i caldria citar també La meva infantesa (1967), de Màxim Gorki; El perquè de les coses de Vadim Frolov; Miniatures amb prosa, d'Aleksandr Soljenitsin; La mare de Gorki, Les ànimes mortes, de Nikolai V. Gógol; Dimonis, de Dostoievski; Contes, d'A.P. Txèkhov, i Gentes, años, vida d'Iliá Ehrenburg. Pere Gimferrer i Joan Triadú han destacat en les seves crítiques literàries la qualitat dels seus treballs. A Ribes, vaig anar a veure la seva família i em vaig trobar Montserrat Estarlí (el seu home, Josep Lloses Güell, era cosí germà de Josep M. Güell). Una dona forta, de 85 anys, que ara ja no es mou de casa, però que té una memòria prodigiosa. La família d'arreu, l'estraperlo, la premsa de la guerra, els fragments de novel·les, poemes que recitava de memòria, els llibres que recordava puntualment, tots els mestres (però només una que li va deixar petjada), les llibreries de vell, els homes amagats a la guerra prop de Puigmoltó... El pare, carrabiner, sempre va estimar Ribes i va néixer a Monòver, el poble del sud dels Països Catalans on la seva àvia anava a rentar la roba a la casa familiar de l'escriptor Azorín. El gran escriptor Joan Fuster reflexionava sobre què s'havia de fer amb Azorín. Sempre recordaré com un matí el meu pare va portar-me a Monòver a conèixer el món d'Azorín. La lletra no s'oblida.
|
)
