dimecres, 12 de novembre de 2003
>
La campanya electoral calla un instant
MANUEL CUYÀS
.
Barcelona
La notícia de la mort de Miquel Martí i Pol va agafar ahir al migdia tots els candidats en plena campanya, i els candidats van reaccionar com s'espera que ho facin davant la pèrdua d'un poeta i escriptor que per la seva obra i per la seva actitud s'havia convertit en un referent cultural i cívic: deixant en suspens una estona la lluita política per tenir un record a la seva figura. Martí Pol és d'aquells escriptors que com Verdaguer, Maragall o Espriu, són capaços d'aturar un país quan el país sap que han desaparegut.
A les cinc de la tarda, ICV-EA havia convocat un míting amb la gent gran al barri d'Hostafrancs de Barcelona. Abans de començar, es va saber que Joan Saura no hi assistiria. Havia corregut a Vic, per estar al costat de la família de Miquel Martí i Pol. Jordi Miralles, coordinador general d'EA i número tres de la llista que encapçala Saura, va prendre la paraula per ell. Va dir que la mort de Martí i Pol és una pèrdua molt important per a la cultura catalana i per a l'esquerra. Va recordar que l'escriptor s'havia definit com un «obrer de la poesia» després que de jove hagués estat en contacte amb els treballadors de les fàbriques de Roda, on ell també havia treballat abans d'emmalaltir i dedicar-se a la literatura. Martí i Pol va participar en la lluita antifranquista i va militar al PSUC fins que se'n va donar de baixa el 1983, any en què va rebre un homenatge dels seus antics companys de militància durant una festa de Treball. Tot i no militar ara a cap partit, Martí i Pol sempre havia donat suport a les polítiques de l'esquerra catalanista. Miralles va fer notar que Catalunya ha perdut en poc temps dos escriptors que eren referents: Manuel Vázquez Montalbán i ara Miquel Martí i Pol.
Referència patriòtica
Artur Mas, el candidat de CiU, també se'n va anar a Vic, després d'un dinar celebrat a Montmeló amb cinc-cents directius i emprenedors. Mentre dinava va saber la notícia i la va comunicar als reunits. Després va
qualificar Miquel Martí i Pol com a «referència patriòtica i un dels grans poetes que ha tingut Catalunya» i va recordar que, a petició seva, el poeta havia cedit un escrit perquè encapçalés el text de la proposta de nou Estatut de CiU. Mas va recordar el contingut del text llegint-lo amb veu alta als periodistes. És el poema que comença dient «Tenim a penes el que tenim i prou» i que acaba així: «Tot està per fer i tot és possible.»
Josep-Lluís Carod-Rovira, professor de literatura catalana abans de dedicar-se a la política, quan va saber la seva mort en va destacar l'«enorme popularitat que havia tingut» i l'arrenglerava amb «Verdaguer, Maragall i altres escriptors com Guimerà, Espriu o Pere Quart» perquè, com ells, va tenir «el mèrit que han tingut pocs poetes a Catalunya, que és la connexió amb el poble, fins i tot amb gent que habitualment no llegeix poesia».
Pasqual Maragall és nét de poeta i ara és l'hora d'arribar a la conclusió que els poetes, per una raó o una altra sempre acaben tenint una relació amb la política o amb els polítics, segurament perquè en aquest país la normalització de la llengua i la normalització de la vida pública sempre han anat o han hagut d'anar unides per força. Pasqual Maragall estava ahir a Tortosa. Va dir, referint-se a la seva malaltia, que Martí Pol és una prova que la vida és resistent i hi va afegir que ha hagut de viure «amb vidres a la sang», títol d'un dels llibres més escruixidors del poeta. L'únic candidat sense relacions directes amb la poesia i amb el poeta és Josep Piqué. Tot i així va dir de Martí Pol que és una figura històrica i va donar el seu condol al conjunt de la societat catalana. Va afegir-hi que assistirà al funeral només si la seva presència no s'ha d'interpretar com un acte electoralista. Si ha de ser un acte electoralista, que no hi vagi cap dels cinc candidats,que ahir ja van estar prou bé.
|
