| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 26 d'abril de 2024


dimarts, 28 d'octubre de 2003
>

Mausoleu als herois mataronins

la crònica

MANUEL CUSACHS I CORREDOR .
Per Tots Sants és una tradició anar al cementiri a retre homenatge a familiars i amics difunts. Si hi van, contemplin el mausoleu restaurat dedicat als herois mataronins a mans dels carlins


+ Mausoleu que hi ha a l'esplanada del cementiri dels Caputxins de Mataró, dedicat als herois mataronins morts els anys 1873 i 1875 a mans dels carlins, obra de Salvador Gonzàlez i que costà quatre mil pessetes.  Foto: QUIM PUIG.
A quest mausoleu està dedicat a quatre herois mataronins: Bartomeu Teixidor i Prat i Francesc Oliver i Graupera, morts el 13 de maig de 1873. A Salvador Palmerola i Renté, mort el 23 de novembre de 1873, i a Jaume Ibran i Masó, mort el 24 d'abril de 1875. «Al segle dinou la lluita dels liberals contra els carlins, fanàtics absolutistes que tenien com a divisa ideològica el fonamentalisme religiós més extrem, és un moment clau de la batalla per la llibertat. Mataró, ciutat avançada, hi va contribuir amb la vida d'un centenar d'homes. El record de les violències carlines es va escriure al nom de tres carrers, en un panteó funerari i en un monument a la Rambla», ha escrit l'historiador Francesc Costa a la revista Mataróescrit del febrer de 1992. El 13 de maig de 1873 els carlins van atacar Mataró per sorpresa i es van endur alguns ostatges. Van matar dos republicans: Bartomeu Teixidor i Prat, Francesc Oliver i Graupera. El 23 de novembre d'aquest mateix any també fou assassinat Salvador Palmerola, capità de les forces milicianes voluntàries, que amb un escamot de 44 homes guardava l'estació del tren de l'Empalme. Dos anys després els carlins, amb una tropa de gairebé tres mil homes, intenten l'assalt a la ciutat. Era el 10 de gener de l'any 1875. Jaume Ibran comandà les forces de defensa: «Amb pocs efectius derroten l'enemic. Després de la victòria, el 29 de març, rep un sabre com a homenatge de la ciutat», segons el mateix Costa. A Breda forma part d'una columna i participà en la gran batalla del 24 d'abril de 1875 contra l'exèrcit carlí -comandat per Francesc Savalls i Rafael Tristany-, i va deixar la vida en el combat. LAjuntament ha fet restaurar el mausoleu entre els mesos de desembre del 2002 i el gener del 2003. Ha quedat molt digne. Únicament hom hi troba a faltar una inscripció que deixi constància del perquè d'aquest mausoleu El dia 29 arribaren a Mataró les seves despulles. «Per l'autòpsia hom descobreix que tenia tres ferid es de sabre al cap, una a la mà, i un forat de bala prop d'un ull. L'endemà hi ha l'enterrament, i enmig del dol general i d'una gran manifestació ciutadana, el taüt és exposat a l'Ajuntament, i el passegen per la ciutat», diu Francesc Costa. Per tal de commemorar aquesta data «memorable para la liberal Mataró», l'any 1880 l'Ajuntament: «resolgué posar el nom de Deu de Gener a un dels seus carrers de l'Eixample, portar una corona a la tomba d'Ibran i col·locar la primera pedra d'un obelisc commemoratiu», ha escrit Joaquim Llovet al seu llibre Mataró. La primera pedra es col·locà solemnement el 15 de gener de 1888. Alguns veïns de la plaça de Santa Anna s'hi oposaren i l'Ajuntament es feu enrere momentàniament. I resolgué construir un mausoleu al cementiri (1889). Fet aquest s'acordava a principis del 1890 aixecar l'obelisc a la plaça de Santa Anna. «Durant uns quants anys per la diada del 10 de gener se celebraren manifestacions i es portaren corones al cementiri, al mausoleu», segons Llovet. L'obelisc va estar present a la plaça de Santa Anna fins a l'abril de 1939, en què els regidors franquistes van acordar treure'l. I canviar els noms dels carrers 10 de Gener pel de 27 de Enero, dia de l'entrada de les tropes feixistes a Mataró. El carrer dedicat a Palmerola es digué División Litorio i el d'Ibran es diria Legión Cóndor. Amb la democràcia es restablirien els noms anteriors. L'Ajuntament ha fet restaurar el mausoleu entre els mesos de desembre del 2002 i el gener del 2003. Ha quedat molt digne. Únicament hom hi troba a faltar una inscripció que deixi constància del perquè d'aquest mausoleu.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.