dijous, 25 de setembre de 2003
>
La Constitució de l'Havana
opinió
JORDI ALBALADEJO. Historiador
.
Ahir, com avui, l'assoliment de les llibertats nacionals i la intenció d'esdevenir un país on els valors progressistes i democràtics impedeixin tota classe d'injustícies i desigualtats socials són unes reivindicacions presents en l'imaginari polític de l'esquerra nacional catalana.
Des d'aquest àmbit el clam actual per reformar l'Estatut no només afecta la qüestió nacional, com volen fer creure els representants de la dreta espanyola, sinó que vol assentar les bases per a un concert econòmic i un estat del benestar eficient on els mateixos catalans amb les mans lliures puguem decidir sobre els assumptes que ens afecten.
El 1928, ara fa setanta-cinc anys, va aprovar-se a L'Havana (Cuba) una Constitució provisional de la República catalana, també anomenada Projecte de l'Havana.
Aquest esdeveniment històric va ser el resultat d'un procés formatiu de l'independentisme català els anys vint del segle XX a l'entorn de la figura mítica de Francesc Macià i d'una via de pensament polític que prenia força arran dels fracassats projectes autonomistes i federatius i la involució dictatorial de Primo de Rivera. Així, els dies 30 de setembre i 1 i 2 d'octubre de 1928, Francesc Macià i Ventura Gassol, arribats d'una gira propagandística per l'Amèrica del Sud, van ser presents al Centre Català de l'Havana, on va celebrar-se durant els dies esmentats una Assemblea Constituent de l'Independentisme Català. Altres participants van ser Josep Conangla i Fontanilles, president del Centre Català de l'Havana i redactor dels 36 títols i 302 articles de la nova Constitució; el doctor Claudi Mimó i Josep Carner i Ribalta.
La Constitució catalana responia a un model sobirà que reconeixia la possibilitat de confederar-se amb d'altres estats lliures i republicans ibèrics i es revisava aquest supòsit cada sis anys. Catalunya seria una república amb un Parlament unicameral inspirada en la tradició liberal i definida aleshores pel seu programa social com d'esquerres (vo
t universal i secret, laïcisme d'estat, igualtat de gèneres davant la llei, «un programa mínim socialista en favor de les classes treballadores», ensenyament primari obligatori i gratuït d'acord amb els principis pedagògics més innovadors, etc.).
Es consideraven catalans tots els nascuts al territori, la senyera estelada seria la bandera oficial i el català l'idioma oficial, indispensable per accedir a qualsevol càrrec de l'administració i d'importància, i en l'àmbit administratiu es recollia l'establiment dels consells comarcals i l'autonomia dels municipis.
La modernitat global de la proposta que històricament no va acabar de reeixir no ens ha de fer oblidar avui dia els plantejaments civils per assolir l'alliberament nacional i l'esforç constant i democràtic per fer-lo possible.
|
