divendres, 12 de setembre de 2003
>
Temps de verema, temps de canvi
Portaveu del PSC al Parlament de Catalunya
tribuna
JOAQUIM NADAL I FARRERAS.
.
Estirar la data de les eleccions només ha servit per allargar una situació de precarietat i provisionalitat administratives amb moltes dependències a mig gas, més pendents del calendari que de la imprescindible presa de decisions que s'ha d'esperar dels responsables polítics
+
Les calors de l'estiu han fet avançar la verema unes setmanes.
Foto:
EFE.
|
Aquests dies he vist veremar. Ja sé que a finals d'agost els excessos de la climatologia van fer anticipar parcialment la verema. Però ara aquests dies toca de ple i els tractors i els remolcs no paren de portar raïm als cellers. Màquines infernals, artefactes enormes abracen els ceps i en tallen els penjolls tot deixant una estela de fulles trossejades pels camins. Alguns cullen encara a mà i n'hi ha que trien i deixen el pitjor raïm en el cep. Les vinyes verdegen molt encara, revifades en part per les darreres pluges i han tret de pena la trista i seca verdor d'aquest estiu. Però això durarà poc. Algunes varietats groguegen abans de començar a envermellir fins a prendre un to avellutat de vi. El formigueig de les vinyes trenca la monòtona solitud dels camps ara atapeïts de cossos vinclats tallant el raïm. A Catalunya s'han arrencat vinyes, se n'han plantat de noves, s'han introduït varietats, s'han refet feixes, ha canviat el paisatge. Al Priorat primer, a l'Empordà també i, ensems, a moltes altres comarques. Els propietaris de vinyes han apostat fort per la qualitat, els enòlegs han intervingut eficaçment, les collites han millorat, i les anyades han anat introduint noves marques, nous productes, nous i vells cellers. Arreu el vi de taula aspre i fort, poc elaborat, ha retrocedit davant el vi de marca on l'empenta emprenedora, la voluntat d'innovació i risc, la qualitat han començat a obrir-se pas en els mercats internacionals, primer, i en els mercats locals, després. La reacció dels mercats internacionals ha estat espectacular i la forta demanda i una mica les modes han despertat el sector i han disparat els preus. Amb els vins ha passat força com amb els pisos. Però el canvi d'orientació assegura la continuïtat d'un sector, la producció, la recuperació de vinyes abandonades o de feixes ermes, la tranquil·litat de l'ordenada i serena simetria de les vinyes, que fan recular la invasió desordenada de romagueres i matolls. Les rengle
res de vinyes noves, podades amb intel·ligència, lligades simètricament, enfilades més que abans per facilitar el treball i evitar el contacte amb la terra, són un motiu d'alegria. Ho és per als profans, per als que no hi entenem quasi gens i ho ha de ser molt més per als que hi entenen. Però a vegades les coses funcionen per la primera impressió, per les sensacions a primer cop d'ull. I aquestes sensacions ens diuen que la nostra geografia vitícola ha canviat, i ho ha fet per millorar. Ha fet un gran canvi amb repercussions econòmiques, ambientals i socials.
Aquest any la verema ha coincidit amb l'anunci de la convocatòria de les eleccions al Parlament. La seqüència ha estat interessant. Amb un aprofitament mediàtic abusiu i sorprenent, però previsible, ens hem trobat amb dos dies que Mas diu que Pujol anunciarà el que molts diaris ja donen per fet i ho assegura al cent per cent, el mateix dia que finalment Pujol ho anuncia de veritat. És un dels darrers despropòsits d'una legislatura on la poca traça d'Artur Mas ha fet ensopegar i descarrilar diverses vegades el govern. S'ha de reconèixer que tot plegat fet amb gran aplom i amb una afectada seguretat que no ha pogut ocultar les inèrcies, les precipitacions, les improvisacions de moltes de les iniciatives governamentals a vegades a remolc de l'opinió o de les iniciatives de l'oposició. Estirar la data només ha servit per allargar una situació de precarietat i provisionalitat administratives amb moltes dependències a mig gas, més pendents del futur i del calendari que de la imprescindible presa de decisions que s'ha d'esperar dels responsables polítics. Ha servit també per encadenar una campanya institucional aclaparadora i obsessiva amb la campanya de partit i de candidat, amb el denominador comú del futur a mans dels que ara ja només representen la porta que es tanca d'un passat a punt de caducar en un intent de continuïtat. I ha servit per afegir noves hipoteques a les hipoteques consolidades en els darrers quatre anys. Ingressos futurs afectats a despeses d'ara (adjudicació de serveis a pagar amb les futures quotes i taxes que no podran servir per altres despeses del mateix sector). Despeses d'ara projectades cap al futur i compromeses per a pressupostos que encara han de venir;
i serveis prorrogats i blindats abans de caducar la concessió allargant-ne la vigència sense justificar-ne el benefici. Aquestes són algunes de les pràctiques que, sense cap rubor, hem vist practicar en els anys de govern de Mas. Només el canvi, la renovació, la innovació, l'engrescament, la valentia, poden garantir una gestió eficaç del futur que s'anuncia. Aquest canvi no es pot fer amb les vinyes dels governs que hi ha hagut fins ara. I aquestes vinyes tampoc no accepten cap empelt que seria una mera dissimulació. Ara la tria serà entre el canvi segur o la continuïtat maquillada.
|
)
