dimecres, 3 de setembre de 2003
>
El pavelló de tots
Avui fa deu anys que es van obrir les portes de Fontajau, el recinte tancat amb més capacitat de la demarcació
JOAN PUNTÍ
.
Girona
El pavelló de Fontajau compleix avui deu anys de la seva obertura. El 3 de setembre del 1993 es va deixar pas al públic perquè tothom el pogués visitar. A l'endemà, es van fer els actes inaugurals, amb la presència a la tarda de la mítica estrella de l'NBA Moses Malone, que va fer la cistella inaugural. El recinte esportiu s'ha convertit en el centre de les grans cites musicals, esportives i lúdiques de gran format sota sostre d'aquesta dècada. Amb aquests anys s'ha demostrat sobradament que el recinte no és només el pavelló per al bàsquet professional sinó també un recinte per a ús del barri i gaudi de la ciutat. S'hi han organitzat concerts de música, competicions esportives i fins i tot s'ha usat per a grans reunions religioses.
+
De dalt a baix i d'esquerra a dreta, la inauguració de Fontajau (amb Vidal, Cortés Elvira, Serra, Nadal i Moses Malone), una acció del partit Rússia-Israel de l'Eurobàsquet del 97, una jugada del partit de les estrelles del 1995 i l'esclat d'alegria per la permanència del Valvi (1994/95)
Foto:
A.C. / Ll.R.
|
|
|
|
La seva construcció després de l'any olímpic va provocar que se'l volgués veure com la còpia reduïda del gran pavelló de Badalona. Còpia o no (l'arquitecte va ser Esteve Bonell, el mateix) en els deu anys de funcionament de la instal·lació s'ha justificat amb escreix la seva construcció. El 1992, l'oposició va ser mínima. L'alcalde de Girona, Joaquim Nadal, va definir en aquell moment el nou recinte com el pavelló que no hauria estat possible sense el Valvi, recordant que el Valvi no seria res sense el pavelló. L'argument dels opositors de carrer -«es gasten els calers de tots només per als professionals»- va quedar de seguida sense fonament. El pavelló s'ha convertit amb els anys en el centre referencial d'un barri, un recinte clau per a grans esdeveniments.
El nou recinte, que va costar 1.110 milions de pessetes, va néixer el 17 de març del 1991, després que el vell pavelló de Palau Sacosta oferís un espectacle lamentable en un partit que es transmetia en directe per televisió. En aquell moment l'alcalde de Girona, Joaquim Nadal, va sentir-se un crit unànime: «Nadal, cabró, volem un pavelló.» Trenta mesos després dels degoters de Palau Sacosta, s'obrien les portes del pavelló de Fontajau, on 5.000 persones podien seguir assegudes el bàsquet d'elit i qualsevol espectacle que s'hi programés. L'Ajuntament va fer la inversió més gran de totes les institucions implicades, amb 610 milions; el Consell Superior d'Esports n'hi va posar 300, la Generalitat 125 i la Diputació, 75.
Tots els grups polítics de l'Ajuntament van donar el suport a la construcció, tot i que amb matisos, exceptuant el PP, grup que encapçalava Robert Brell i va que exposar com a argument que les prioritats de la ciutat eren altres.
Amb la nova instal·lació el bàsquet d'elit va passar en pocs mesos a ser el gran fenomen de masses de les nostres comarques.
Com a gran sala de concerts Fontajau ha estat en aquests anys un recinte adequat. Han passat per Girona Dover, Ca
fé Quijano, Estopa, Serrat, Els Pets, Rebeldes, El Último de la Fila i Manolo García ja en solitari, per dir-ne alguns. Però també s'hi han disputat partits de tennis com l'Arantxa Sánchez Vicario-Pierce o el més recent Robredo-Corretja. Han omplert el recinte també xous com els dels Globetrotters o els trial indoor Ciutat de Girona, a banda dels multitudinaris batetjos dels testimonis de Jehovà. S'hi han fet grans esdeveniments com l'europeu de bàsquet o l'All Star de l'ACB o la cita de la lliga mundial de voleibol.
La gran por inicial -«el pavelló el paguem entre tots i només el fan per a aquests del Valvi»- ha quedat com un temor infundat. La pista complementària i les diverses sales habilitades sota les grades han fet que el recinte fos realment un multiús. La funcionalitat del disseny fa que, a més del bàsquet, s'hi facin cursos de tot tipus. L'ús per part de la Universitat de Girona i les diverses entitats esportives del barri l'han fet un centre d'activitat. Des de tai-txi fins a ioga, passant per reunions de veïns. La inclusió del servei d'Esports de l'Ajuntament l'ha convertit també en lloc de pas. El pavelló de 1.100 milions ha esdevingut, doncs, el pavelló per a tots.
|
)
)
)
)
