divendres, 29 d'agost de 2003
>
150 artistes revifen la indignació per la guerra
La Casa de Cultura de Girona emmarca una de les exposicions més multitudinàries i diverses dels últims temps
TINA CASADEMONT
.
Girona
L'actitud i les accions dels governs nord-americà, britànic i espanyol respecte al conflicte iraquià van provocar en el moment més ardent diverses manifestacions de denúncia i protesta tant de la societat civil en general com de diferents col·lectius en particular. A les comarques gironines, la gent del món de l'art va tenir algunes iniciatives, sobretot de manera individual, però les accions col·lectives van ser molt puntuals, de grups petits i sovint vinculats a un municipi. No obstant, ara que sembla que fins i tot la indignació estigui de vacances, el gremi artístic gironí alça la veu de manera contundent, mitjançant una exposició multitudinària i de gran diversitat que, des de dilluns i fins al 14 de setembre, reuneix 150 artistes a la Casa de Cultura de Girona.
+
A dalt, una panoràmica de la sala d'exposicions de la Casa de Cultura, on aquesta setmana s'enllestia tot el muntatge. Al costat i a baix, quatre de les obres que s'hi podran veure a partir de dilluns que ve.
Foto:
EUDALD PICAS.
|
|
|
|
|
Matem-nos. Art per després d'una guerra és el títol de la macroexposició col·lectiva que, amb obra de 150 artistes vinculats a les comarques gironines, s'obre a partir de dilluns que ve a la Casa de Cultura de Girona. Aquesta exposició va néixer al cap de l'artista i promotor cultural Xicu Cabanyes, i amb l'empenta de les artistes Dolors Bosch i Maguí Noguer com a comissàries, va tenir una primera part el maig passat al Bosc de Can Ginebreda. En aquella ocasió, l'èxit de convocatòria ja va ser prou important, perquè es va aplegar una seixantena d'artistes, i aquella bona rebuda va animar les organitzadores a ajuntar esforços per fer la crida més extensiva a altres artistes i presentar la mostra ampliada a la ciutat de Girona. Amb un estiu poc reposat, han aconseguit reunir les obres de 150 artistes, amb l'agreujant que ha comportat localitzar-los i rebre els seus treballs en un període especialment inhàbil com són els mesos de juliol i agost. Per aquest motiu, encara hi ha uns quants artistes que, tot i voler participar-hi, han quedat pel camí.
La qüestió és que l'exposició reuneix 150 artistes i, lògicament, hi ha una gran diversitat en molts sentits, tant per les tècniques i els suports com per la manera d'expressar-se en contra de la guerra. Així, hi ha des de treballs contundents, agressius i violents fins a obres més plàcides i bucòliques que apel·len a les dues maneres d'interpretar termes com ara guerra, poder, sang, pau, ferida. En tot cas, per tal de presentar un conjunt més o menys harmònic i poder adaptar-se a la capacitat de la sala d'exposicions, es va demanar un format concret als artistes: 55x46 cm, el que es coneix com un 10 figura. Després, els creadors s'hi han avingut poc o molt però gairebé tots ells han fet l'obra expressament per a aquesta ocasió.
No precisarem aquí el llistat definitiu d'artistes que hi participen per motius evidents de falta d'espai, però sí que és destacable la participació de creadors de renom com
ara Torres Monsó, Ansesa Gironella, Quim Domene, Niebla, Pep Camps i Àlex Nogué.
Concentració el dia 10
Dolors Bosch i Maguí Noguer subratllen especialment la bona predisposició que hi ha posat tothom. Una peculiaritat important és que la participació de tots aquests artistes no es limita només a la realització i a l'aportació d'una obra, sinó que també hi ha el compromís d'assistir a una concentració in situ el dimecres 10 de setembre, data en què es realitzarà una mena d'inauguració oficial de l'exposició que estarà amenitzada amb diverses accions, tant de poetes i artistes com de qualsevol espontani que s'hi vulgui afegir en aquell moment.
La participació poètica també té un paper rellevant en aquesta mostra, en la qual es poden trobar alguns poemes. A més, tot i que el gros principal consta d'artistes plàstics, hi ha una representació destacada dels artistes que treballen la fotografia.
El fet més lamentable d'una exposició d'aquesta envergadura és la seva durada, perquè s'ha limitat a dues setmanes, des de dilluns fins al 14 de setembre.
|
)
)
)
)
)
