diumenge, 24 d'agost de 2003
>
Aiguardent, nous verdes i moltes herbes
JORDI CASAS
.
Una bona definició de ratafia és la d'elixir de la llarga vida, que si no la fa menys feixuga. I és que la seva composició i sistema d'elaboració -maceració, en lloc de destil·lació- la converteix en un licor d'essències de la terra i que té, sense cap mena de dubte, una relació directa amb les pocions guaridores de la medicina ancestral. No es pot negar, per exemple, que fa pair. La base de la ratafia és l'aiguardent i les nous verdes collides la nit de Sant Joan. A part del sucre i dels 40 dies a sol i serena, la resta depèn de la imaginació i de la destresa gustativa de cadascú, perquè s'hi poden posar totes les herbes aromàtiques que es vulgui. Només per citar-ne algunes: marialluïsa, menta, camamilla, hisop, sàlvia, tarongina, farigola... Tot plegat es completa amb espècies: canyella, nou moscada, clau, anís, matafaluga, etc. Aquest licor, que es troba també als Alps suïssos i austríacs, al nord d'Itàlia, a Polònia i Eslovènia, als Estats Units i a Nova Zelanda, es pot degustar de moltes maneres. Potser la millor és en copa per disfrutar-ne l'aroma i lleugerament freda.
|
