| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 25 de juny de 2017


dijous, 25 d'octubre de 2001
>

L'edifici de la Presó de Mataró ha estat declarat bé cultural d'interès nacional

Inaugurat el 1863, és obra d'Elies Rogent i és el primer edifici carcerari en forma de mitja taronja

TERESA MÁRQUEZ . Mataró
Mataró té des d'ahir un nou edifici catalogat com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument. Es tracta de la Presó, situada a la Riera, un dels immobles més característics de la ciutat, inaugurat el 1863 i obra de l'arquitecte de la Renaixença Elies Rogent. El reconeixement de la Generalitat es basa en la particularitat del pati de l'edifici. Va ser la primera obra carcerària de l'Estat construïda en forma d'hemicicle perquè des d'un sol punt els guàrdies poguessin vigilar tot el pati. La Presó encara es fa servir puntualment com a dipòsit de detinguts de la Policia Local i és la seu de diferents entitats.


+ Imatge aèria del pati de la Presó de Mataró, edifici construït per Elies Rogent. Es distingeix la forma de mitja taronja, que va ser pionera.  Foto: T.M.
El text de l'acord aprovat pel govern català especifica: «Tant des del punt de vista funcional com de l'estructural i compositiu, la Presó és un edifici pioner i únic en la tipologia dels edificis destinats a presó. Incorpora, al mateix temps, els principis funcionals i innovadors procedents dels moviments culturals europeus i les invariants de l'arquitectura catalana com són el valor expressiu de les estructures, l'horitzontalitat, el predomini del ple sobre el buit i l'absència d'ornamentació.» Poc més d'un any després que l'Ajuntament de Mataró iniciés els tràmits per declarar bé cultural d'interès nacional la Presó, la Generalitat ha acceptat la proposta, alhora que ha inclòs dins de la catalogació els edificis de l'entorn de l'immoble, classificats ja en el pla general d'ordenació urbana de Mataró i les cases que tenen façana davant la Presó al carrer de la Riera i de la Muralla i Onofre. Una de les primeres obres L'any 1853 l'Ajuntament de Mataró va adquirir uns terrenys al costat de la Riera, fora de les llavors muralles de la ciutat, amb l'objectiu de construir-hi una presó. El centre va ser finançat conjuntament pel consistori i per l'Estat, i es va adjudicar l'obra a l'arquitecte barceloní Elies Rogent (1821-1897), que feia poc que exercia. Tot i la joventut de Rogent, aquest va aplicar un concepte innovador en el món dels edificis carceraris i va ser pioner en la construcció d'un pati que pogués ser controlat des d'un sol punt. D'altra banda, l'edifici presenta dues façanes alineades al carrer sense fossar ni muralles. Consta de dues unitats juxtaposades, una de planta rectangular i l'altra de planta semicircular. Entre els dos cossos n'hi ha un tercer que fa de zona de connexió. L'edifici té planta baixa, un pis i el pati semicircular inscrit en el segon cos. La coberta de la teulada és a quatre vessants per al primer cos i de dotze teulades radials juxtaposades, de doble vessant cada una, per al segon cos. Les obertures es tanquen amb reixes de forja. Elies Rogent està considerat un dels arquitectes més representatius de la Renaixença. Especialista en els monuments medievals catalans, la seva influència es fa evident a les construccions pròpies. Són seus els projectes de la Universitat de Barcelona (1863-1889) i el Seminari Conciliar de Barcelona (1878), però és molt més conegut en el vessant d'artífex de la restauració del monestir de Ripoll. La Generalitat afegeix en el document de valoració de l'edifici que es troba en un bon estat de conservació.

 NOTÍCIES RELACIONADES

> Més elements catalogats

> Dipòsit de detinguts i seu d'entitats

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.