| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dilluns, 7 de juliol de 2003 >
L'alfabet «abur».
|
)
)
)
)
|
«Erza» i «moksa». El mordovià té uns 775.000 parlants, especialment a la República de Mordòvia. Té dos dialectes l'erza i el moksa, i tot i l'evidència que pertanyen a una única llengua, entre els parlants no hi ha unitat lingüística i les veuen com a llengües diferents. La llengua també es diu mordvà i mordví. |
Llengua volgaica. De la branca finoúgrica, el mari o mariès, amb el mordovià, pertany al subgrup volgaic. Té més de 500.000 parlants, sobretot a la República de Mari El, dos dialectes, l'alt i el baix, i dos estàndards. Arran de la desaparició de la URSS, el mari es torna a aprendre a l'escola i hi ha mitjans de comunicació. |
El parlar dels Urals. L'udmurt, també dit votiac, és parlat per 550.000 persones, sobretot a la República d'Udmurta, al centre dels Urals, on és cooficial. Té dos dialectes, el septentrional i el meridional, i una varietat estàndard. Hi ha documents des del segle XVIII en ciríl·lic, tot i que la literatura no va aparèixer fins al segle XIX. |
L'alfabet «abur». El komi, dit permyak en llengua original, té uns 350.000 parlants a la República dels Komis. Com a dada curiosa, els missioners ortodoxos que al segle XIV van anar a convertir els komis van crear un alfabet propi, l'abur. Té tres dialectes, el ziriè, el permià i el que es parla a la zona del riu Iazva. |
|
L'alfabet «abur». El komi, dit permyak en llengua original, té uns 350.000 parlants a la República dels Komis. Com a dada curiosa, els missioners ortodoxos que al segle XIV van anar a convertir els komis van crear un alfabet propi, l'abur. Té tres dialectes, el ziriè, el permià i el que es parla a la zona del riu Iazva. | |||
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>
Llengües uralianes finoúgriques
|
 | |||
|