diumenge, 29 de juny de 2003
>
El crim perfecte existeix
Una cinquantena de casos dels 170 crims perpetrats en els darrers 25 anys han quedat impunes perquè no s'han descobert els autors o els sospitosos han fugit o han estat absolts
TURA SOLER
.
Girona
«El crim perfecte existeix», asseguren rotundament Carles Monguilod i Sebastià Salellas, dos reputats advocats acostumats a defensar al tribunal acusats d'actes criminals. Un veterà investigador de la Guàrdia Civil admet que més que crims perfectes hi ha imperícies dels investigadors. Monguilod s'explica: «Si perfecte és aquell crim que passa a la història sense que ningú pagui per ell, n'hi ha molts», aclareix, i posa com a exemple un cas d'homicidi jutjat recentment a l'Audiència de Girona. El tribunal, després del veredicte de no culpabilitat emès pel jurat, va absoldre els joves holandesos Mounir Lahilimi i Samir el Omari, que estaven acusats de la mort a ganivetades del turista alemany Artur Drat, ocorreguda el 21 de juliol del 2001. Aquest crim quedarà impune perquè els investigadors, en aquest cas els Mossos, estan convençuts que van posar a disposició de la justícia els veritables culpables i, per tant, no es preveu factible cap reobertura del cas per trobar uns altres sospitosos. El cas no és aïllat. Un 30 per cent dels crims queden impunes. Durant els darrers 25 anys s'han perpetrat a les comarques gironines 170 assassinats. Són els que, detectats per la policia, han estat recollits a les planes del diari, tot i que pot haver-n'hi d'altres que hagin escapat del treball periodístic o també que hagin passat a la història com a suïcidi, mort natural o desaparició; aquests, de fet, són els crim més perfectes. Una cinquantena dels casos detectats, que representen un 30 per cent, són crims sense càstig, ja que els autors no estan a disposició de la justícia. Pot ser perquè no han estat descoberts, perquè, tot i estar identificats, s'han evadit de la justícia, o perquè han estat jutjats i absolts per manca de proves.
Els autors d'alguns dels casos no resolts encara poden caure a les mans de la policia, que, en més d'una ocasió, ha tardat anys però al final ha trobat l'assassí. El temps sovint fa actuar amb menys precaucions i, a vegades,
les pistes apareixen o alguns dels implicats es delaten o els confidents es decideixen. Un policia s'ha trobat un cas curiós: un confident li ha assenyalat un suposat assassí però no li ha aclarit quin és el crim que hauria comès. Però hi ha alguns casos que quedaran impunes encara que avui l'autor confessés públicament la culpa. Són casos prescrits perquè han transcorregut més de 20 anys des de la comissió del crim. És el cas de Lluís Roca, el veí de Santa Pau que va desaparèixer el 1981 i que va ser trobat mort a cops de pal a Navata; el del joier de Girona Emili Quera, tirotejat a Girona, o el del nen de Blanes Fermí Villegas, que va ser violat i apunyalat. La policia ha perdut l'oportunitat de guanyar la partida al criminal.
|
