dissabte, 21 de juny de 2003
>
Una Nit Literària directa al cor de la ciutat
la crònica
RICARD PALOU
.
En el seu discurs, Maite Arqué va destacar les virtuts de la Nit Literària d'enguany, però no es va estar de demanar una visió més plural d'una ciutat reduïda als carrers del centre en gairebé tots els relats que es van representar. És cert que la Rambla, el carrer d'en Prim o el barri de Dalt de la Vila van monopolitzar la majoria dels contes representats dijous a la nit al Zorrilla i que en cap es va fer referència al parc de les Muntanyetes, al de bombers ni a cap altre parc -dijous, Arqué no va parlar de barris, sinó de parcs-. Però no ho és menys que l'elecció dels escenaris va ser un recurs eficaç que cap dels autors no va voler desaprofitar per arribar al públic que omplia la sala. Que qui hi havia al Zorrilla? Doncs gent de Badalona, que és la gent del centre que es coneix de prop i de lluny i que es va veure reflectida en el magnífic monòleg escrit per Eva Santana que l'actriu Anna Azcona va clavar al cor de la immensa majoria d'assistents. Persones que van tremolar amb la genial interpretació que Oriol Genís va fer del Càscares de Julià de Jòdar i que es van emocionar amb totes i cada una de les peces representades per una nova i esplèndida generació d'aquesta ciutat d'actors que mai ha deixat de ser Badalona. Dijous, a més dels ja esmentats, va ser el torn de Meritxell Sabater, Xavi Lite i Xavi Ricart, brillants en les seves interpretacions de textos dels també badalonins Joan Carreras, Hèctor Bofill i Lluïsa Cunillé.
Els monòlegs van ser els protagonistes de la primera part de la gala organitzada per l'Ajuntament, amb la col·laboració de l'Associació Festa Nacional dels Països Catalans i de la llibreria El Full. Una gala que va aparèixer rotundament consolidada com una de les cites ineludibles del calendari cultural. Hi va haver moments per a l'emoció, per a la reivindicació, per a la ironia i, sobretot, per a una complicitat que no hauria estat possible amb una platea menys homogènia. Segurament l'alcaldessa -encara en funcions- t
enia raó quan insinuava que l'acte anava excessivament dirigit a la Badalona del centre. Però és segur que, pensada i orientada d'una altra manera, la gala no hauria estat tan brillant. Si les coses funcionen -i aquesta funciona- val més no tocar-les.
Per cert, i ja que parlem de l'alcaldessa i d'un esdeveniment cultural, toca acabar l'article parlant de política. Només dos dels teòrics aspirants a la regidoria de Cultura es van deixar veure al Zorrilla. El socialista Josep Duran, a primera fila i molt a prop de Maite Arqué, i l'ecosocialista Muntsa Niso, més apartada i distant. Els també aspirants socialistes Francesc Serrano i Raquel López no hi eren, la qual cosa anima les travesses que, tot i amb això, continuen obertes.
|
