diumenge, 15 de juny de 2003
>
Casament laic a la Riera número 48
la crònica
XEVI GALCERAN
.
+
La sala de sessions es va omplir de gent que volia veure el ple de constitució de l'Ajuntament.
Foto:
M. CRUZ.
|
Més que un ple semblava un casament. Hi havia tots els ingredients: la sala, estrenada fa poc, feia patxoca. Al vestíbul hi havia pastes de ca l'Uñó i cava preparat per brindar al final de la festa. Els protagonistes anaven amb corbata -ells- i vestit llarg -elles-. Com a mestre de cerimònies hi figurava Arcadi Vilert -perquè li correspon com a regidor més gran, que no pas més gros-. El nuvi era el socialista Manuel Mas, que no ha pogut continuar la seva vida de solter sense haver de donar explicacions a ningú i ara s'ha hagut de casar per ser alcalde. I no amb una, sinó amb dues núvies: els comunistes, liderats per Jaume Graupera, i els republicans, encapçalats per Toni Civit. També hi era una examant de Manuel Mas: el convergent Joaquim Esperalba, que un bon dia s'hi va emprenyar i ara festeja sense gaire èxit amb els convergents. I tampoc podia faltar-hi allò que passa en els casaments, quan es pronuncia la frase mítica de «si algú hi té alguna cosa en contra», sempre es tem que algú aixequi el dit: en Joan López, del PP, la mosca collonera del govern. Atents a la cerimònia no hi faltaven els càmeres de televisió i fotògrafs -cal immortalitzar el moment-, amics i familiars -van haver-hi petons i abraçades a dojo- i càrrecs de confiança del govern i companys de feina dels regidors -calia ser-hi present perquè el seu futur depèn dels nuvis-. Entre ells, dos ex que són històrics: en Remi i en Milà, riallers i relaxats. Com a tots els casaments, no van faltar els parlaments. El més nerviós, en Jaume Graupera. Va començar el discurs mig tremolós -li va sonar el mòbil al mig del ple- però es va anar entonant i va acabar dient que tenen una premissa: «els ciutadans són els nostres amos». El més irònic, Joaquim Esperalba. Li continua faltant clarividència, però va estar encertat en denunciar que el pacte d'esquerres ha provocat que hi hagi més carteres de govern a Mataró que no pas consellers a la Generalitat o ministres a Madrid. El més ben prepara
t, Joan López. Va demanar respecte per la gent que vota el PP i es va decidir a fotre canya recordant a Mas coses concretes que fa quatre anys va prometre i que no ha fet. El més reivindicatiu, Toni Civit. Va apel·lar a la història per recordar la importància que hi hagi de nou una força catalanista a l'Ajuntament. I el més lògic, Joan Antoni Baron: si la gent vol un govern plural, ara toca govern plural -quin remei!-
El ple va guanyar interès quan els regidors van haver de jurar o prometre el càrrec. Les promeses es van imposar clarament als juraments. Per tant, si la festa d'ahir hagués estat un casament, seria més laic que religiós. Els republicans van prometre «per imperatiu legal» -només faltaria que un republicà jurés o prometés al rei d'Espanya!-. El que no va prometre ni jurar que serà alcalde els pròxims quatre anys va ser Manuel Mas, tot i que en el seu discurs no va mostrar cap símptoma de voler plegar a mig mandat. Ja es veurà.
|
)
