diumenge, 18 de maig de 2003
>
La fi d'una guerra és una altra guerra
diari de campanya
JOSEP MARIA PASQUAL
.
La campanya d'ahir es va tacar de sang. Sang llunyana, però no gaire. Al Marroc. Si no fos per unes quantes milles marines, el Marroc seria Europa. Però Europa està massa ocupada a mirar a l'est i el nord. I s'ha oblidat de la Mediterrània. L'atemptat al Marroc va generar dues menes de reaccions. La dels que diuen que no té res a veure amb la intervenció d'Espanya en la guerra de l'Iraq. I la dels que l'hi vinculen, més o menys directament. És difícil de decidir, però alguna cosa hi deu tenir a veure. El terrorisme mai no és gratuït del tot. És absolutament condemnable en aquests inicis del segle XXI. Però no és gratuït del tot. Sempre té una explicació, encara que no la coneguem. Però per resoldre el conflicte ens caldrà fer un esforç per esbrinar-ne les explicacions. Si no, la condemna del terrorisme serà una rutina i poc més. Qui està disposat a morir per un ideal, està igualment disposat a matar per un ideal. Aquesta és la lògica de les guerres, i dels terrorismes. I no acceptar-ho és tant com no voler posar fi d'una vegada per totes al drama. Fer la guerra al terrorisme és una equivocació de plantejament. Del terrorisme no cal acabar-ne els efectes, sinó les causes. No hi ha altra solució. Diguin el que diguin els senyors de la guerra i la gent de bona fe que es creu que actua en nom de Déu.
Totes les guerres i tots els terrorismes es fan en nom de Déu. I a hores d'ara caldria exigir a Déu que es comencés a pronunciar, i a desvincular-se de tanta maniobra. No ens podem passar la resta de les nostres vides pendents de la pròxima guerra i del pròxim atemptat. Per molt que alguns guanyin diners amb la cosa. Perquè les guerres i els terrorismes són cars en sang. En sang i en diners. Caldria que la gent se'n comencés a convèncer. La lògica s'assembla. La política pot argumentar el que vulgui, però sempre argumenta quan el mal està fet. I els que tenen el monopoli de la representació, a més, no volen acceptar que la fi d'
una guerra és una altra guerra. Sembla mentida que, grans com som tots plegats, siguem tan imbècils.
|
