| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dijous, 18 d'octubre de 2001 >
Antologia poètica «sense contemplacions»
opinió
JOSEP FERRER I COSTA . S'ha de ser valent. Valent i agosarat per fer una antologia de poesia... contemporània. Perquè la irritabilitat dels poetes ha esdevingut proverbial. El mateix Horaci s'hi referia amb els termes genus irritabile vatum; és a dir, «el gènere irritable dels poetes». Estem segurs que Manuel Guerrero s'acaba de guanyar l'agraïment dels nou poetes escollits i la tírria de tota la resta de la legió de poetes nostrats. Sigui com sigui, el mataroní Guerrero reuneix en el volum Sense contemplacions una antologia de la poesia catalana contemporània, concretament de poetes donats a conèixer durant la dècada dels vuitanta i dels noranta: la darrera fornada. És a dir, aquesta és una antologia de futur. Guerrero ens parla dels poetes catalans que, segons el seu parer, estan més ben situats per afrontar el segle XXI. Ja des del títol Sense contemplacions Guerrero ensenya les cartes. Guerrero no vol acontentar tothom. Ell fa la seva antologia. És cert que amb una voluntat de totalitat, de globalitat, de cànon. Però això no vol dir que deixi de ser la seva antologia. Amb això què vull dir? Doncs, que, segurament el lector hi trobarà a faltar determinats poetes i que, en canvi, en trauria d'altres. D'entrada, doncs, s'ha d'agrair a Manuel Guerrero aquest plus d'honestedat. Una antologia que hagués satisfet tothom, una ensabonada general per dir-ho de manera col·loquial, no hauria estat gaire útil. Guerrero en aquesta antologia fa una aposta per una poesia d'una certa radicalitat estètica res de Jocs Florals! , és a dir, rebutja «les veus més mimètiques i repetitives, la poesia més convencional, gens crítica amb la cultura autocomplaent dominant». Aquesta declaració d'intencions la fa en l'interessant pròleg que obre el volum. En aquest pròleg Guerrero fa una anàlisi de la poesia catalana d'aquest fin de siècle. D'un fi de segle que ha abolit les escoles i els moviments estètics, en què tothom va a la seva i el gènere poètic passa per mals moments. La tria de Guerrero abasta nou poetes curiosament pels temps que corren de tanta politiqueria correcta, no hi ha cap dona poeta entre els escollits , de generacions distintes ja fa temps que l'assagista valencià Joan Fuster va assenyalar la diferència entre coetani i contemporani , apareguts durant aquests vint anys: Carles Hac Mor, Enric Casasses, Víctor Sunyol, Andreu Vidal, Albert Roig, Xavier Lloveras, David Castillo, Jordi Cornudella, Arnau Pons. Una de les curiositats d'aquesta antologia és, també, que tots els poemes reunits són inèdits, publicats per primera vegada en aquest volum, gairebé escrits per a aquesta ocasió. Per tant la lectora, i el lector també, no hi trobarà poemes d'aquests poetes aplegats en altres volums. Sigui com sigui, només el temps ens assenyalarà, també «sense contemplacions», si l'antologia de Guerrero ha estat encertada. Mentrestant, però, aquesta antologia ens ajudarà també a fer la nostra tria. |
|
Títol: Sense contemplacions. Nou poetes per al nou segle |
Autor: Manuel Guerrero |
Editorial: Empúries, 2001 |
 | |||
|