dilluns, 5 de maig de 2003
>
Eleccions. Somnis i malsons de Ramon Ramos
el perfil
LAURA JUANOLA
.
Els que coneixen a fons l'alcalde de Blanes i candidat a la reelecció per CiU, Ramon Ramos, de 44 anys i diplomat en assegurances, diuen que és un fart de riure. L'ànima de les festes, l'home que sempre té un acudit a punt, un tipus amb sentit de l'humor, amant de l'esport, del billar i d'anar a fer la copa. Potser pel càrrec que ocupa, la imatge faceciosa no és la més coneguda de Ramos. Per la majoria de ciutadans, Ramos és un home seriós, de poques paraules, sovint amb cara de pocs amics i amb una mirada que infon un respecte a frec de temença. Ara bé, si alguna cosa caracteritza Ramos és que és un somiador de projectes «potents» i «emblemàtics», per fer servir les seves dues paraules preferides. «He tingut un somni», va dir un dia emulant la cèlebre frase d'un polític nord-americà. El somni era un palau de gel al bell mig de Blanes. Al final, no serà ni un palau ni serà de gel. Serà l'illa Isozaki. A alguns, els «somnis» de Ramos els fan més por que una pedregada, per allò del despertar, però ell no para de dir que «somia» canviar Blanes i que perseverarà en fer-ho. Potser per això, fa poc, el president Pujol, que comparteix amb Ramos la tendència d'escurar-se la gola cada cop que parla, va dir d'ell que és un «pesat», amb «idees bones» i que no el deixa viure amb això del somni de l'illa Isozaki.
Addicte al cafè i al tabac, l'alcaldable de CiU no deu tenir gaire temps per somiar perquè s'aixeca molt aviat cada matí. Amunt i avall, és un home ocupat i, diuen, també autoritari. L'oposició no s'ha cansat de fer notar els tics despòtics de l'alcalde. Ell ho nega i s'ho pren amb ironia.
Ara, fets els deures, aspira a la reelecció amb els seus somnis al cap. De vegades, els somnis se li converteixen en malsons, com en les obres de remodelació del carrer Ample. Ara bé, el principal malson d'aquest mandat ha estat, indiscutiblement, l'urbanisme. Amb ell d'alcalde, Blanes ha crescut més que mai.
Tot va començar quan una nit va te
nir el somni, projectat en el pla urbanístic vigent, de fer arribar Blanes als 40.000 habitants. L'alcalde, com sempre fa, va explicar-ho i el somni s'ha convertit en pisos i pisos àmpliament criticats pels veïns de tota la vida, que han vist com Blanes perdia a poc a poc part del seu encant.
L'urbanisme a una banda, l'alcaldable s'ha preocupat per la cultura. El teatre, la biblioteca, el museu i l'any Ruyra s'han tirat endavant en el seu mandat. Són projectes que la ciutadania reclamava feia anys i panys. Ell mateix, regidor a l'Ajuntament des del 1987, estava tip de sentir sempre la mateixa cançó. Al final ha hagut de ser un alcalde, que no gasta pretensions d'intel·lectual, el que hagi fet aquestes obres. Ja ho deia el poeta J.V. Foix: «És quan dormo que hi veig clar / foll d'una dolça metzina».
|
