diumenge, 27 d'abril de 2003
>
A la recerca d'un cara a cara amb el president
sense embuts
XEVI GALCERAN
.
Em presento a l'hotel amb un objectiu clar: parlar amb el president. Sempre s'ha dit que en Pujol destaca en el cara a cara i vull experimentar-ho. No li vull dir res d'especial, ni demanar-li cap favor, ni tan sols felicitar-lo. Arribo a quarts de deu tocades i en Pujol jeu mig estirat al hall de l'hotel, al costat d'Esperalba. Fa cara de cansat. Em fa pensar en un cantant en plena gira de concerts. Aquell cantant que arriba a la cita mig mort però que quan és l'hora surt a totes a l'escenari. I en Pujol fa més de 20 anys que està de gira. Ahir dinava a Barcelona amb el Rei i sopava a Mataró amb tres-cents militants. Veig molts mossos musculosos que vigilen. No és el moment. A mig sopar s'aixeca i se'n va al lavabo. Penso que és la meva oportunitat. No tothom pot dir que ha pixat al costat del president! Però faig marxa enrere perquè m'imagino que em seguiran tres o quatre escortes i, per tant, la trobada no serà privada. Però l'ocasió arriba cinc minuts després, quan s'atura davant la taula de periodistes. I amb deu minuts té temps de parlar de la gran parella Reina-Kluivert, dels sopars al celler d'en Castellví o del premi que li van donar recentment a Girona com a millor comunicador. En l'un contra un és el rei, i ho sap. I si Esperalba aspira a ser alcalde no li queda més remei que seguir la mateixa tàctica. El candidat es va passar el dijous sant fent un porta a porta i va parlar amb més de dues-centes persones. I diu que tothom el va rebre molt bé. Fins i tot una dona va obrir-li la porta amb una tovalloleta blanca com a única peça de roba! Esperalba va sortir a fer el parlament amb la música de Gladiator de fons. Sap que les batalles són llargues, però la victòria no es decideix fins l'últim assalt.
|
