divendres, 11 d'abril de 2003
>
instrucció de la present causa el dia 29 d'abril de 1997, el qual va acceptar, i Rafael García Camargo, que va refusar categòricament la proposta.
instrucció de la present causa el dia 29 d'abril de 1997, el qual va acceptar, i Rafael García Camargo, que va refusar categòricament la proposta. En una altra ocasió anterior, Guirado va demanar a García Camargo, sense donar-li explicacions del motiu, que mentre estigués de servei en una cruïlla de la ciutat d'Olot, li comprovés si passava per aquell lloc un determinat vehicle, cosa que després García Camargo va comprovar, observant que era conduït per la filla de l'empresari Sr. Noel. Aquest refús va provocar que Zambrano proposés participar en el fet el processat José Luis Paz García (conegut també com Pato), major d'edat, nascut el dia 28.03.1965 i sense antecedents penals, veí de la localitat de Camprodon (Girona), a qui coneixia per raó d'amistat de tota la vida, el qual va acceptar participar-hi de manera voluntària a causa de la seva forta relació d'amistat amb Zambrano i a canvi d'una participació econòmica no precisada.
4. Un cop format el grup amb els processats Ullastre, Guirado, Pérez Funes, Paz García i el finat Zambrano, després de diversos mesos de vigilàncies i seguiment per part de Guirado i Zambrano, els quals aprofitaven la seva condició de policies locals, circumstància que els permetia tenir un puntual coneixement dels veïns d'Olot, després de considerar la possibilitat de segrestar una filla de la família Noel d'Olot, dedicada al sector carni, o bé la farmacèutica d'aquesta localitat Maria Àngels Feliu Bassols, mare de tres fills d'edats compreses entre els dos i els cinc anys d'edat, van decidir -després de consultar diferents cops Ullastre en els encontres ja relatats- executar el fet en aquesta última. Per això es van repartir les funcions de manera que: Guirado, Zambrano i Paz García serien els encarregats de dur a terme els actes tendents a la privació il·lícita de llibertat, aprofitant la proximitat a la víctima que els proporcionava la seva condició de policies locals d'Olot en els dos primers esmentats, cosa que,
així mateix, els permetia un millor control i vigilància d'aquesta; Pérez Funes seria l'encarregat de vigilar-la i alimentar-la mentre durés la privació de llibertat; Ullastre i Teixidor hi posarien la seva casa i, amb això, el lloc de privació de llibertat; i finalment, Ullastre realitzaria les gestions necessàries per cobrar el rescat d'acord amb Guirado.
5. En data no determinada però un o dos mesos anterior al 20 de novembre del 1992, els processats van decidir donar inici a les execucions del fet. Es va produir un primer intent en el qual el processat Pérez Funes ja va decidir no participar en aquesta execució material, decisió que va exterioritzar no restant en el seu domicili, en el qual havia de recollir-lo Ullastre, tal com havien quedat amb aquest per donar inici a l'esmentada execució. En aquesta ocasió el processat Ullastre va haver d'anar sol al lloc de trobada amb el grup d'Olot, i per raons imprevistes tampoc aquest grup va poder intentar agafar M. Àngels Feliu.
L'abandonament de l'inicial pla il·lícit per part de Pérez Funes va provocar que, en una ocasió en què Ullastre -acompanyat de la seva dona- conduïa un vehicle de la seva propietat, marca Porsche, de color blanc, per la localitat de Manlleu (pròxima a les localitats de Torelló i Sant Pere de Torelló) i advertit de la presència en el lloc de Pérez Funes, que circulava en el seu vehicle, li va fer ràfegues de llum perquè es parés, cosa que Pérez Funes va fer. Per això, Ullastre va parar el seu vehicle, va obrir la porta del cotxe d'aquell, es va llançar sobre ell i, posant-se la mà en una de les butxaques -en clara actitud ostentosa de portar una arma de foc amagada-, li va retreure la seva conducta i el seu abandonament, al mateix temps que li proferia frases injurioses.
6. A causa de l'abandonament voluntari del processat Pérez Funes, s'havia de procedir a la substitució del paper de
|
