divendres, 11 d'abril de 2003
>
dos o tres dies.
dos o tres dies.
Com a conseqüència d'aquesta situació i en acabar el temps de captivitat presentava alteració de la coagulació per falta de vitamina K; aprimament extrem; atròfia bilateral important de quadríceps i bessons, amb retracció de musculatura isquiotibial; hiperflexió lumbar amb deambulació dificultosa; a l'esquena presentava múltiples lesions de rascat per les picades dels insectes, així com a la part apical frontal; fotofòbia. Per a la seva curació, va necessitar a més a més d'una primera assistència mèdica a l'Hospital Sant Pau de Barcelona, tractament mèdic posterior, i va necessitar 365 dies posteriors a la seva alliberació per restablir totalment el seu estat físic.
20. A més de les condicions en què va estar durant el temps de captivitat ja ressaltades i sense que la víctima hagués realitzat cap comportament que pogués fer pensar als segrestadors que els portaria problemes, ans al contrari, sempre va obeir i es va sotmetre totalment a les seves indicacions, Ramon Ullastre Clapé, coincidint amb l'absència del lloc de Sebastià Comas, baixava sovint on es trobava reclosa Maria Àngels i, utilitzant el simulador de veu que li permetia fingir diversos registres de veu per augmentar la sensació d'ample vigilància a la víctima, com en els personatges que la segrestada identificava com a «Josep», «el Boig», «el Talladits», per dir-li que si tenia dolor que es mossegués, que li anirien tallant els dits per enviar-los als seus familiars i després les orelles, que pertanyien a un grup d'ETA o que vindrien els «mestres» a buscar-la, que si no es portava bé la lligaria amb cadenes a les anelles incrustades a l'habitacle i que no toqués les parets perquè tenien trampes. Altres vegades, li deia que la culpa que no l'alliberessin era de la seva família que no volia pagar el rescat i que mercadejava amb els diners. Així mateix, durant tot el primer mes va romandre amb la caputxa enganxada a la cara i amb la cinta adhesiva que Ullastre i Guirado li h
avien col·locat el dia dels fets i durant els 492 dies de captiveri l'obligaven a posar-se la caputxa i posar-se contra la paret quan obrien la porta de l'armari.
21. A més de les lesions físiques que tenia la Sra. Feliu després de ser alliberada i que han estat descrites, presentava, com a conseqüència de 492 dies de privació de llibertat i de les condicions en què va estar tancada, un quadre psiquiàtric compatible amb la «síndrome d'Estocolm» respecte al processat Sebastià Comas i «una síndrome d'estrès posttraumàtica», necessitant tractament psiquiàtric, havent remès parcialment els seus símptomes, pero quedant-li com a seqüela permanent i definitiva la citada «síndrome per estrès posttraumàtica» que es manifestava en el trastorn d'ànim, insomni, por, angoixa, sensació de ser observada constantment i d'impotència i inseguretat, repercutint de forma negativa en totes les seves relacions interpersonals (familiars i socials), necessitant tractament mèdic amb ansiolítics i antidepressius. No ha quedat acreditat que en l'actualitat persisteixi la síndrome d'Estocolm.
D'altra banda, també presenta una cicatriu de caràcter antiestètic d'1 cm a la base del nas, la lesió de la qual va tardar a cicatritzar uns 30 dies.
22. En el moment del segrest M. Àngels estava casada amb Francesc Pérez Acedo i tenia tres fills d'edats compreses en aquella època entre els dos i els cinc anys.
23. No ha quedat acreditada la participació dels processats Joan Casals Sánchez i Xavier Bassa Bolívar.
|
