divendres, 11 d'abril de 2003
>
mateix a la via pública i, amb la finalitat de no poder ser vist pel veïnat, amagat a darrere el portaequipatge del vehicle d'Ullastre, mentre era conduït per aquest i ocupant plaça de passatger la seva esposa Montserrat Teixidor.
mateix a la via pública i, amb la finalitat de no poder ser vist pel veïnat, amagat a darrere el portaequipatge del vehicle d'Ullastre, mentre era conduït per aquest i ocupant plaça de passatger la seva esposa Montserrat Teixidor. El processat Comas va romandre amb la segrestada en tasques de vigilància diària fins a finals del mes de març de l'any 1993 en què va començar la temporada de cambrer. A partir d'aquesta data i fins al seu alliberament hi anava cada dos o tres dies, normalment de nit, per portar-li menjar i buidar-li el cubell d'escombraries on Maria Àngels feia les seves necessitats fisiològiques. L'esmentat Comas en els últims mesos li havia facilitat aspirines i valeriana, així com algun llibre i li permetia parlar quan anava a portar-li el menjar i netejar el seu cubell, cosa que calmava Maria Àngels.
17. La situació de privació de llibertat de Maria Àngels Feliu es va mantenir durant 492 dies, fins a la matinada del 27 de març de l'any 1994, data en la qual Sebastià Comas Baroy va decidir per pròpia iniciativa, sense el consentiment dels altres processats, deixar-la en llibertat, acompanyant-la des de l'habitacle en el qual es trobava tancada fins a les proximitats de l'estació de servei Xops, ubicada al Km. 24,00 de la carretera N-152, al terme municipal de Lliçà de Vall (Barcelona), on la va traslladar amb la furgoneta de la seva propietat.
18. El processat Antoni Guirado Núñez, agent de la Policia Municipal d'Olot en servei actiu durant la preparació del segrest i durant el període de captivitat de Maria Àngels Feliu, va informar Ullastre, l'endemà del fet de la captura d'aquella, de l'existència de la denúncia policial per part de la família i que hi havia policies «de tots els colors», referint-se al fet que no només investigava la policia local sinó també els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil. Així mateix Ullastre va informar que les trucades telefòniques a la família no haurien de tenir una durada de més de 25 segons
a partir del segon to per tal d'impedir la localització de la trucada.
19. Durant el temps que va durar la privació de llibertat, la Sra. Maria Àngels Feliu va estar tancada a l'armari de paret abans descrit, en el qual pràcticament li era impossible estirar-se completament, ni passejar ni posar-se totalment dreta, havent de romandre estirada amb flexió de cames o bé asseguda. No va poder sortir de l'esmentat habitacle fins al dia 14 de gener de l'any 1993, és a dir, gairebé dos mesos més tard, i a partir d'aquesta data fins al dia 20 d'agost de l'any 1993, els seus segrestadors només li permetien deambular pel soterrani com a màxim mitja hora quan li portaven el menjar. Els primers quatre mesos de la seva privació de llibertat a l'armari la foscor era absoluta, després va disposar d'un encenedor i més tard d'una espelma. Només en els últims mesos van instal·lar-li llum elèctrica a través d'un petit llum de pinça, sense que en cap moment veiés la llum solar. Durant pràcticament tot el temps de captivitat i les 24 hores del dia va haver d'escoltar diferents emissores de ràdio, en estar situat a l'armari un altaveu connectat per un cable a un equip de música col·locat a la sala d'estar de la casa, desconnectant-se en alguna ocasió per les apagades de llum que es produïen a la zona. El citat altaveu estava connectat a un cable que passava per la porta de la trapa, pujava per la façana i entrava per la finestra de la planta baixa i a través d'aquesta es connectava al aparell de ràdio que hi havia a la sala d'estar de la planta esmentada. El citat aparell disposava d'un equalitzador de so il·luminat que mostrava la gravetat dels sons i que era visible mirant-lo de cara. Va estar sotmesa a una constant humitat, amb caiguda inclosa d'aigua pel sostre i inundant-se en dues ocasions l'habitacle, motiu pel qual va haver de ser alliberada d'aquest. Hi havia abundants insectes en el lloc que la van picar i mossegar en múltiples ocasions, fonamentalment a l'esquena. Escoltava de manera continuada els gemecs emesos pels animals rosegadors que s'utilitzaven per alimentar les serps que hi havia al soterrani. Se li van subministrar escassos aliments, sempre freds, tipus entrepans amb embotits, alguna peça de fruita i iogurts. Per beure li s
ubministraven aigua i, més endavant, vi, tipus Moriles i Finos i alguna vegada conyac. No la van deixar rentar-se durant el temps que va estar en captivitat i només rentar-se el cap en tres ocasiones dins del mateix habitacle, li van facilitar unes tisores de punta arrodonida perquè es pogués tallar les ungles i els cabells, pero advertint-li que no fes cap ximpleria ja que s'hi jugava la vida i li van facilitar roba vella per canviar-se en dues ocasions, i havia de fer les seves necessitats en un cubell d'escombraries que li canviaven, al principi, una vegada al dia i, més endavant, cada
|
