dijous, 11 d'octubre de 2001
>
A Sils, les dones d'en Xicu
la galeria
RAMON SARGATAL
.
L'Anna Escolà fa uns cargols amb costelló de porc inenarrables. La Montserrat Coll, un ànec amb prunes que és una delícia. I la Dolors Sors, i la Carme Subirana, i la Carmen Barrios i... Sí, voldria fer-ne l'elogi així, una per una i divulgant-ne la identitat, perquè això no és pas l'homenatge al soldat desconegut. Formen el col·lectiu La Cuina a Sils, però mereixen ser tan singularitzades com els ja famosos Santi Santamaria, Joan Roca o Ferran Adrià. En part, l'èxit de la Cuina a Sils és deguda potser a una reacció lògica a aquest corrent d'imitació de la cuina de disseny i genialitat que tant abunda. S'enyora la preservació davant de tanta investigació, la memòria sobre l'instint. Les àvies cuineres de Sils ens recorden que a Catalunya hi ha una tradició que corre el risc de perdre's si continuem deixant-nos enlluernar més del compte davant d'una truita de patates servida en substrats dins d'una copa de cristall o amb una reducció a fum d'una menja que ni tan sols veiem. Dilluns van actuar a l'hotel Alminara de Barcelona i l'ovació va ser de les que es dediquen a les sopranos grassonetes. Se les coneix també com Les dones d'en Xicu, el promotor de les mostres gastronòmiques. Ja està bé que el nom d'en Xicu Anoro també soni. O és que no ho diu la dita? Darrere de les grans dones sovint hi ha un gran home.
|
