dimecres, 12 de març de 2003
>
Negrín a Ribes
la galeria
JOSEP-LLUÍS PALACIOS
.
Quan el primer ministre Juan Negrín va haver de traslladar el govern a Barcelona va visitar l'hospital de Solers. Era la guerra (1936-1939) i va ser servit amb un dinar especial «en una habitació per a ell sol». Tots els soldats ferits estaven furiosos i s'exclamaven que havia de venir a menjar amb ells. Això ens ho explica la Carme Pascual Jacas que va anar a treballar a l'hospital, i en Joan Marcer, de cal Nan, sempre li deia que si no es trobava bé «direm per canviar-te». Carme Pascual era filla de Josep Pascual Raventós i de Gertrudis Jacas Vilaseró i el diumenge va fer 82 anys. Va estar casada amb Josep Castellví Esteve (1911-1987) que va anar a la guerra i després cap a l'exili al camp d'Argelés. Carme Pascual encara no s'havia casat a la guerra i quan va anar a Solers l'estaven condicionant perquè fos un hospital. Es van construir habitacions i passadissos llargs, aterraren els lavabos existents, instal·lació a la planta baixa de les oficines i de la farmàcia (també el menjador que gairebé sempre estava tancat), es va canviar la cuina, la sala d'operacións era l'habitació de la senyora de la casa i el foc a terra ja era al mateix lloc. En entrar hi havia una tarima on l'encarregada de l'oficina era Laura, una monja. Hi havia dues infermeres més que també eren monges, però gairebé no ho sabia ningú. El director de l'hospital, Vives, vivia en una casa al jardí al costat de la carretera amb una minyona de confiança que es deia Carmen. Era un hospital on «hi havia molta disciplina i s'havia de tenir la mentalitat d'estar en un lloc responsable». Molt sovint la venien a saludar mestres d'obres que treballaven a l'hospital com en Pau Soler i el Mestre-Xic. A vegades entraven molts ferits i s'operava molt. Els militars que morien els recollia el cotxe de morts d'en Tabola i eren enterrats a l'aleshores cementiri municipal de Ribes del Penedès. De cop i volta es va desmuntar l'hospital de Solers i es va traslladar immediatament a
Camprodon en companyia d'algun personal de la comarca. Va començar a arribar gent cansada i derrotada. Carme Pascual va estar-hi a dins fins a dos dies abans de l'entrada dels nacionals. S'iniciava una altra etapa de la nostra història. Ens ho ha hagut de recordar l'espai 30 minuts de TV3.
|
