dissabte, 22 de febrer de 2003
>
Veciana defineix la poesia de Correig com a planera i pictòrica
G.G.
.
Reus
El seminari La literatura de postguerra de Reus. Cultura i ètica es tancarà aquest migdia amb les ponències sobre les antologies de poesia reusenca, a càrrec d'Agnès Toda, i sobre l'obra poètica d'Oleguer Huguet, d'Albert Manent. Ahir, Antoni Veciana es va encarregar d'avaluar l'obra d'Antoni Correig. Va repassar la seva trajectòria personal per contextualitzar la seva obra. Tot i aliar-se amb el bàndol dels nacionals durant la Guerra Civil, Veciana va subratllar que Correig va mantenir sempre un ferm compromís amb la cultura i la llengua catalanes. Tant és així que tot un catalanista com Joaquim Santasusagna avalava la seva presència a les trobades literàries que un grup de noucentistes i literats més joves, com Xavier Amorós i Ramon Amigó, feien clandestinament als anys quaranta. Veciana va analitzar l'obra de Correig centrant-se en la poesia. «Per Correig el sentit de la vida era el que ens diu l'Evangeli, per això aquest és un dels principals temes que inspiren el poeta», va dir Veciana. «Fa servir un llenguatge molt pictòric i amb un ritme molt musical.» El ponent va explicar que l'autor emprava un llenguatge molt clar, que no necessitava intèrprets, perquè creia que l'hermetisme de certs autors era el que distanciava la poesia del gran públic. Va situar els inicis de la creació poètica de Correig a l'any 1932, i va dir que els anys 1947 i 1948 van ser els més prolífics. Més endavant, segurament per obligacions familiars i professionals com a botiguer, va disposar de menys temps i va produir menys. En la premsa local va retratar el seu Reus natal dedicant versos als seus carrers, els seus personatges, els costums. Veciana va dir que fins i tot n'abusa. També li va criticar un ús excessiu del sonet i que fes reculls molt amplis, sense fer una tria dels seus poemes. «Considerava els poemes com fills seus i per això no els volia sacrificar», va assenyalar. Als anys vuitanta i ja jubilat va encetar una nova etapa que Veciana va defini
r com la de la ironia, la contemplació i les faules.
|
