| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


divendres, 3 de gener de 2003
>

La política no és un joc de pactes

Portaveu del PSC al Parlament

tribuna

JOAQUIM NADAL FARRERAS. .
El PSOE avui està en disposició d'avançar en la direcció de reconèixer i fer efectiu el caràcter plural i compost d'Espanya. L'Espanya unitària i monolítica no existeix. És una ficció política en l'imaginari intransigent del PP


+ Sessió al Parlament de Catalunya, on últimament es percep molt clarament la temperatura preelectoral.  Foto: EFE.
Les darreres sessions parlamentàries del mes de desembre van descobrir noves orientacions tàctiques dels partits en relació amb l'atribució real o presumpta de pactes i aliances. És un fet, i vull començar per nosaltres mateixos, que el Partit dels Socialistes de Catalunya ha retret de forma reiterada a CiU el seu pacte d'investidura i estabilitat amb el PP que dura des del 1996. Ho hem fet perquè la col·laboració de CiU i el PP en temes de gran transcendència (pla hidrològic o llei d'universitats, per exemple) ha marcat l'agenda política catalana amb un fort accent espanyol. I això incomplint la promesa electoral que mai no pactarien amb el PP. El darrer moviment d'Artur Mas en el sentit d'oferir més col·laboració i presència al govern de Madrid sota determinades condicions i la rèplica de Piqué acceptant el repte i plantejant la reciprocitat és un grau més en l'escalada de col·laboració. Això sí, com que el futur és gratis, Artur Mas s'ha afanyat a dir que en cap cas no es planteja l'entrada de consellers del PP en el seu futur govern. Sort que no s'ho podrà ni plantejar perquè si pogués la negació contundent és un mal averany. Convergència i Unió sempre que pot intenta l'assimilació PP-PSOE-PSC i intenta apuntalar les seves pròpies febleses a còpia de denunciar que el bloc espanyolista és l'obstacle real per a Catalunya. Però avui el PSOE ha fet una evolució interessant i en matèria autonòmica no és de cap de les maneres subsidiàries del PP. Més aviat al contrari des de les diferents sensibilitats regionals i nacionals, el PSOE avui està en disposició d'avançar en la direcció de reconèixer i fer efectiu el caràcter plural i compost d'Espanya. L'Espanya unitària i monolítica no existeix. És una ficció política en l'imaginari intransigent del PP. L'Espanya mosaic, el valor de la diversitat, la riquesa de la pluralitat s'obriran camí inexorablement. ERC ha volgut entrar també en el joc per mantenir l'equidistància i intentar d'asse gurar-se l'originalitat intacta d'un tercer en discòrdia en la política catalana. Des de la més absoluta virtualitat s'ha hagut de treure de la màniga l'espantall d'un pacte entre el PSC i CiU. Ja hem tancat el cercle! Tot lliga però ningú no entén res. Un pacte entre CiU i el PSC amb quina finalitat? Impedir l'entrada d'ERC en un futur govern de la Generalitat? Assegurar una reciprocitat a Madrid i a Catalunya en el cas d'una victòria ara no improbable a l'Espanya del PSOE? Tot això després d'una legislatura i d'una campanya electoral en què la confrontació més directa de models i programes serà entre el PSC i CiU? Això tampoc ningú no ho entén. Plantejar els pactes com a arma electoral i no com a eina política és un error i reduir les anàlisis sobre aliances a una visió purament tacticista també. Hem de capgirar l'agenda i l'escena política. Hem d'aclarir els conceptes i les propostes, hem de fugir del galimaties endogàmic de consum intern i d'escassa eficàcia. Hem d'obrir nous horitzons a la participació i a l'engrescament polític i cívic de la ciutadania. Hem de convertir el calendari electoral imminent i successiu (municipals, autonòmiques, generals, europees) en un festival de les llibertats i de la democràcia. Hem de denunciar les maniobres de distracció. Hem de situar els temes de preocupació més evident, més universal, mes generalitzada en el punt més alt de les prioritats polítiques. Hem de parlar d'allò que toca la fibra, la sensibilitat ciutadana, les preocupacions elementals i hi hem d'aportar debat, anàlisi, reflexions i solucions. I hem d'evitar que la política decaigui a les mans del paternalisme o la demagògia en un joc de pures concessions que asseguren no només els drets més elementals sinó sovint autèntiques contrapartides sense la corresponent incorporació dels deures com uns valors. Tornem als pactes com a eina política. Sí rotund als grans acords, als pactes sobre temes de gran transcendència, de país. Aquest tipus de pactes s'han de poder fer, o com a mínim oferir, a tot el ventall polític i són sovint la pedra angular del progrés institucional. Nosaltres ho farem però hem de recordar que CiU no ho ha fet, primer perquè no li calia i ara perquè no ha volgut. Ho farem amb tots, tots els que vulguin. Però aquest tipus de pactes per a qüestions molt puntuals no han d'impedir, al contrari, la clarificació dels espais polítics i la configuració de majories estables i sòlides de govern construïa partir de l'afinitat política i ideològica. Deixant justament fora d'aquests acords aquelles forces que per la seva mateixa naturalesa s'atribueixen la condició d'alternativa des del mateix moment que ja ara han optat des del govern per fer només d'oposició de l'oposició.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.