dijous, 28 de novembre de 2002
>
Els primers detinguts pel cas diuen que només comentaven fantasies quan parlaven de segrest
Van negar davant del tribunal que haguessin planificat la detenció il·legal de la farmacèutica Maria Àngels Feliu
FIDEL BALÉS
.
Girona
Els dos primers detinguts del cas, Joan Casals i Xavier Bassa, van obrir ahir la tanda d'interrogatoris dels acusats del macrojudici del segrest de la farmacèutica d'Olot Maria Àngels Feliu. Aquests dos acusats es van desentendre de la planificació del segrest durant l'interrogatori a què els va sotmetre el fiscal en cap de l'Audiència de Girona, Josep Maria Casadevall. Segons els acusats, els indicis de l'acusació pública per acusar-los van ser extrets pel seu delator, Francisco Evangelista, d'unes converses fantasioses i pel·liculeres que tenien tots tres quan anaven malament de diners. Les defenses dels altres acusats van plantejar al tribunal la nul·litat d'actuacions per vulneració de drets fonamentals.
+
Joan Casals i Xavier Bassa, en primer terme, juntament amb altres acusats.
Foto:
MIQUEL RUIZ.
|
Joan Casals i Xavier Bassa, juntament amb el seu delator, Francisco Evangelista, estaven immersos en un negoci ruïnós i carregats de deutes, segons van explicar els dos primers ahir al matí en el judici. Això feia que tot sovint quan comentaven la seva situació econòmica «Casals es despengés amb fantasies i pel·lícules», parlant de personatges de situació econòmica pròspera i envejant la seva posició, va dir Bassa. Tots dos van sostenir que mai s'havien plantejat segrestar ningú: «Mai m'he plantejat segrestar ningú, Evangelista menteix», va dir Casals. «Sóc un cap de turc, no tinc res a veure amb això que se m'imputa i sóc innocent. Crec que s'ha demostrat la falsa denúncia», va dir Bassa. Aquest va mostrar la seva indignació perquè des del primer moment de la seva detenció se li va imputar l'assassinat i el posterior enterrament de Feliu: «Al dia d'avui estic molt feliç de veure que aquesta senyora és viva. Allò em va marcar molt», va dir. Prèviament Bassa havia explicat que la Guàrdia Civil el pressionava constantment perquè confessés on havia enterrat la farmacèutica. «Això em feia buscar on no hi havia res», va dir Bassa, i va explicar que si la Guàrdia Civil havia arribat fins a ell potser era perquè algú del seu entorn hi tenia quelcom a veure i per aquest motiu va fer «comentaris aïllats» sobre les converses que havia tingut amb Casals en què aquest a vegades parlava de gent de Girona molt rica i d'una farmacèutica que coneixia de petit de família adinerada. Casals no va negar ni admetre que mai no hagués parlat d'un segrest o d'una farmacèutica rica, «hi ha aquesta possibilitat», va dir referint-se al fet que quan «se surt de copes» es diuen moltes coses. Per Casals tampoc té cap transcendència que a la causa hi figurin unes anotacions seves relatives a un segrest perquè, segons ell, són apunts per escriure un llibre. Casals va posar de manifest que tot sovint quan arribava a casa seva es posava a escriure: «He començat a escriure un pi
ló de llibres, potser sí algun anava d'un segrest», va dir. També va treure importància a un informe de la policia local d'Olot, segons el qual Casals havia anat a la comissaria a buscar alguns certificats. Això era interpretat pel fiscal com una aproximació de Casals a la família Feliu per negociar el rescat, però l'acusat va dir que necessitava aquells certificats per justificar que havia estat a Olot per no perdre la pàtria potestat del seu fill.
L'advocat d'Antoni Guirado, Sebastià Salellas, va demanar la nul·litat d'actuacions -i s'hi van afegir els d'Ullastre, Teixidor, Paz, Comas i Pérez- en considerar que el detonador de la implicació en la causa d'aquests acusats havia estat la confessió «sota pressió psicològica» de Guirado i sense les degudes garanties processals perquè no va poder tenir assistència d'advocat. El fiscal va dir que Guirado va declarar amb garanties i va diferenciar «unes manifestacions» del fet de declarar.
|
)
