divendres, 8 de novembre de 2002
>
Ofensiva o ofensa?
Portaveu del PSC en el Parlament
tribuna
JOAQUIM NADAL.
.
L'intent de desacreditar els ajuntaments catalans i d'esquerres per una suposada sobrecàrrega fiscal és el moment culminant d'una ofensiva que pretén disminuir els recursos i les capacitats dels poders locals, prescindir de qualsevol consideració sobre les administracions locals
+
Segons l'autor, Josep Antoni Duran Lleida ha aprofitat l'ofensiva d'Aznar per ofendre els ajuntaments i la intel·ligència dels catalans.
Foto:
EFE.
|
El Partit Popular i el seu president han decidit organitzar una ofensiva en tota regla en tots els fronts. Han decidit no deixar res per verd. Han decidit forçar la màquina en clau electoral. És una ofensiva polièdrica: té moltes cares i té molts colors, però va en una única direcció. Respon a un determinat concepte d'Espanya i de l'Estat, i afecta tant els símbols com les institucions i, sobretot, les relacions interinstitucionals. No em cal ara referir-me als episodis més simbòlics com el de la bandera que plantejats d'entrada erròniament han tingut poca fortuna. En refereixo sobretot a un clima, un ambient, una atmosfera que planteja accions i comissions en perjudici del model d'Estat autonòmic i que allunyen Espanya d'una visió composta i complexa, l'Espanya mosaic, l'Espanya plural, el caràcter innegable i indiscutible de la pluralitat nacional, cultural i lingüística. Hi ha involució autonòmica, per més que Josep Piqué amb cara amable intenti negar-ho. Les coses són així perquè els fets van en aquesta direcció. De fet podem parlar sense por d'exagerar d'involució autonòmica i d'involució democràtica en el sentit que un concepte restrictiu i restringit de la seguretat i de les llibertats comporta inevitablement un desgast, una devaluació de la qualitat democràtica. Aquest és el marc en el qual es produeix un deteriorament creixent de la qualitat i de l'eficàcia de la gestió en el terreny de les inversions, de les infraestructures, de les prioritats. Però sobretot aquest és el marc en el qual es produeix una visió instrumental, partidista i patrimonial de les institucions. Des d'una acció personal i un interès sectorial es poden canviar càrrecs públics de tota mena. La facultat de nomenar ministres no entra en aquesta dimensió. Hi entra, en canvi, la capacitat i la voluntat de disposar de càrrecs electes (diputats, senadors, diputats autonòmics, presidents autonòmics, presidents de cambres legislatives) per modelar el mapa polític i d
e partit en la mesura d'una determinada ambició i de determinats objectius. No és estrany, doncs, que si aquesta és la visió interna, de partit, dels càrrecs institucionals, traspuï aquesta visió en les relacions interinstitucionals quan es tracta d'institucions presidides i conduïdes amb altres majories. És en aquesta clau que es pot entendre millor l'ofensiva o el menyspreu cap a institucions autonòmiques o més concretament cap al món local. És la vella tàctica que ja he comentat alguna altra vegada. Es tracta de sacsejar l'ambient, atiar el conflicte, provocar la bronca, justificar una determinada acció política i treure'n profit. És el que ha passat amb la iniciativa de treure recursos dels ajuntaments, desapoderar-los de determinades competències, atribuir-los una suposada responsabilitat fiscal i sostreure la iniciativa pública del marc i la regulació de les ordenances locals. Es tracta de poder tirar pel dret, disminuir el nombre de recursos i les capacitats dels poders locals, poder anunciar que es rebaixen els impostos i prescindir de qualsevol consideració sobre els serveis i les prestacions de les administracions locals. El moment culminant d'aquesta ofensiva s'ha d'anar a buscar en l'intent de desacreditar els ajuntaments catalans i d'esquerres per una suposada sobrecàrrega fiscal. Curiosament segons com es reguli la compensació als ajuntaments per la supressió de l'IAE pot passar que en ús de la responsabilitat fiscal que es voldria atribuir als ajuntaments es propiciés de veritat l'efecte que ara Aznar denuncia sense fonament. A Catalunya però, les afirmacions d'Aznar han tingut un efecte col·lateral. Josep Antoni Duran Lleida, polític professional atent a les oportunitats, s'hi ha apuntat de seguida i amb molt poc rigor s'ha decidit a aprofitar l'ofensiva ofensa d'Aznar per ofendre els ajuntaments i la intel·ligència dels catalans. És clar que immediatament Xavier Trias, que vol ser alcalde de Barcelona, l'ha pogut desmentir.
|
)
