dilluns, 4 de novembre de 2002
>
Vint anys d'arquitectura amb personalitat
El 7 d'octubre de 1982 els arquitectes Jordi Moliner i Antohi Poch van començar junts el seu exercici professional
ROSA DÍAZ
.
Badalona
Antoni Poch, arquitecte i artista, i Jordi Moliner, el seu soci, es van conèixer l'any 1974, el primer dia del primer any de carrera. Aquell dia hi havia 500 persones que començaven, i va donar la casualitat que van seure junts. Tots dos eren de Badalona, són de Badalona, i això els va unir primer com a companys de carrera i després definitivament en l'exercici de la professió. Van encetar la seva trajectòria professional l'any 1982, el 7 d'octubre, i ara, quan compleixen 20 anys, fan un bon balanç de la seva obra, que els ha aportat moltes alegries, molts premis, moltes satisfaccions. La seva petjada manté la personalitat del seu tarannà innovador, senzill, pràctic i original, que ha estat reconegut per una gran quantitat de premis i mencions en aquests anys.
+
Jordi Moliner i Antoni Poch, en el seu despatx de Badalona, on treballen des de fa 20 anys.
Foto:
R.D.
|
D'Antoni Poch i Jordi Moliner són el BCIN, l'edifici dels jutjats de Badalona, la biblioteca de Can Casacuberta i el bloc de pisos que hi ha a tocar, el carrer Santa Madrona des de Prim fins a la riera de Canyadó, la residència de la Fundació Roca i Pi, l'edicifi del Decathlon, l'edifici de l'Ikea i el col·legi Badalonès del carrer de Mossèn Anton Romeu, entre altres obres. Qui més qui menys, a Badalona, ha trepitjat alguna de les obres d'aquests dos arquitectes, que van començar la seva trajectòria professional a la ciutat fa tot just vint anys, tot i que es coneixen des de fa gairebé trenta anys, quan van començar la carrera d'arquitectura. Perquè en la seva obra hi ha una gran quantitat d'edificis públics o que tenen una funció pública. Hi ha nombrosos edificis que es converteixen en indrets on la gent va a desenvolupar tasques de la vida quotidiana, o hi ha un carrer, un indret on anar a passejar o descansar. Aquest és un dels aspectes que ells destaquen aquests dies en què s'han posat a reflexionar sobre aquests vint anys de professió conjunta.
A part de la creativitat que han escampat per la ciutat on van decidir establir la seva societat, Poch i Moliner també han fet arribar l'arquitectura feta a Badalona arreu d'Espanya, d'Europa i del món. Una arquitectura que té la firma de la seva personalitat, per damunt de tot, que vol diferenciar-se de la que imposen les grans promotores urbanístiques, que vol allunyar-se de l'«avorriment» de l'obra vista. Ells expliquen que en vint anys han evolucionat i la seva obra també ho ha fet, perquè ells, com tothom, han viscut un procés d'aprenentatge i de creixement intel·lectual. Diuen que se senten autodidactes i que la seva obra ha esdevingut «sincera», és a dir, que «ensenya com és». Els materials escollits es veuen i els espais s'entenen tal com són. Es llegeix què hi passa només observant la geometria. «Són edificis sense maquillatge», comenten Poch i Moliner, «en la simplicitat hi pot have
r la bellesa».
|
)
