dilluns, 4 de novembre de 2002
>
Sense oblidar l'esperit crític ni els somnis
Moliner confessa que li hauria agradat fer l'estació internodal, Poch diu que Badalona s'omple d'arquitectura «anònima»
ROSA DÍAZ
.
Badalona
Poch i Moliner han contribuït a construir Badalona, en el sentit més literal de la paraula construir, però no per això deixen de banda el seu esperit crític envers el tipus d'arquitectura que desenvolupa aquesta ciutat, que ells creuen que fonamentalment és «anònima» i que va perdent, en alguns punts neuràlgics, la sensibilitat envers la peculiaritat. D'altra banda, no obliden tampoc els seus somnis, ni les il·lusions, i no s'estan d'expressar aquelles obres que els hauria agradat o els agradaria fer. Moliner diu que li hauria agradat poder fer l'estació internodal; a Poch li encantaria fer una nova obra pública, ja que fa alguns anys que no els n'encarreguen cap perquè, segons ell, «l'Ajuntament no acaba de tenir-nos confiança».
+
Aquestes són algunes de les obres singulars que han fet els arquitectes Poch i Moliner.
Foto:
R.D.
|
|
|
|
«Hi ha algunes obres a la ciutat que estan bé», comenten Jordi Moliner i Antoni Poch, en una reflexió conjunta sobre l'evolució que ha patit l'arquitectura a la ciutat en els vint anys que ells fa que exerceixen la professió. Parlen de La Llauna, el Pavelló Olímpic, l'escola Jungfrau. No són obres seves i consideren que estan força bé. Això no obstant, aquest estil de fer que mostren aquestes tres obres no és la tònica general que ha marcat aquests vint anys. «L'arquitectura ha involucionat», diu Moliner i afegeix: «La privada no ha sabut agafar consciència de responsabilitat urbana.» Poch opina, a més a més, que en alguns indrets de la ciutat en què hi ha històricament una arquitectura peculiar, «no s'ha tingut sensibilitat per respectar-la». Així mateix, ell assegura que «la ciutat s'ha omplert d'arquitectura anònima».
A aquest esperit crític, que no han abandonat mai, afegeixen la seva il·lusió, els seus somnis. Poch i Moliner continuen fent obres a la ciutat que, tot i ser encarregades per privats, tenen una funció pública -actualment s'està construint el tanatori, que ells han dissenyat, i l'ampliació de l'edifici de l'Ikea, que també és seva-. Però a més a més, voldrien continuar en aquesta línia. Jordi Moliner confessa que a ell li hauria agradat fer l'estació internodal de transports, que ja sap que no farà. Antoni Poch creu, però, que «l'Ajuntament no acaba de confiar» en ells i es refereix als arquitectes locals, no només a la seva firma, i també als joves, que segons ell, «mereixen poder treballar a la ciutat». El desig de Poch seria poder realitzar el projecte d'algun edifici públic, no especifica quin, tot i que comenta que li ha dolgut força que la segona fase de Can Casacuberta s'adjudiqués a una empresa de fora de la ciutat, quan ells van desenvolupar la primera part d'aquesta obra intentant respectar les característiques de l'edifici modernista, una de les restes de l'arqueologia industrial de la ciutat que, d'altra
banda, també opina que, en general, s'està deixant morir.
Mentrestant, Poch i Moliner no deixen d'exportar l'arquitectura feta a Badalona arreu del món: les illes Balears, València, Sevilla, Cancún, Argèlia. Diuen que «el futur és a fora perquè s'ha deixat tot el que quedava a la ciutat en mans d'altres operadors».
|
)
)
)
)
