divendres, 11 d'octubre de 2002
>
Vint-i-cinc anys després
Diputat i portaveu del PSC al Parlament de Catalunya
tribuna
JOAQUIM NADAL FARRERAS.
.
Gairebé vint-i-cinc anys després del restabliment de la Generalitat i de l'aprovació de l'Estatut els partits polítics catalanistes hem dit: «Fem un estatut nou que ens doni tot el marge per encarar el futur de Catalunya al segle XXI»
+
La setmana passada es va celebrar el debat de política general al Parlament de Catalunya i tots els partits, tret del PP, es van mostrar favorables a la reforma de l'Estatut, amb matisos.
Foto:
EFE.
|
El dilluns 30 de setembre al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat es va celebrar un acte per commemorar els vint-i-cinc anys del reial decret llei i el reial decret de restabliment de la Generalitat de Catalunya.
L'endemà mateix començava al Parlament el debat d'orientació política general. Un debat de comiat de Jordi Pujol i de definició de les línies bàsiques del futur. Tot i el to més aviat baix del President i el seu intent de minimitzar el paper de l'oposició, de l'alternativa i de Pasqual Maragall, la conclusió final del debat fou un ampli acord per emprendre la reforma de l'Estatut.
Passats quasi vint-i-cinc anys de vigència de l'Estatut, després de valorar molt positivament aquesta etapa i de considerar crucials els avenços del nostre autogovern, el que ara cal és millorar, reformar, modernitzar, actualitzar l'instrument bàsic d'aquest autogovern. Els partits polítics catalanistes hem dit: «Fem un estatut nou que ens doni tot el marge per encarar el futur de Catalunya al segle XXI.»
No és gens especial. El mateix Estatut i la Constitució preveuen els mecanismes per emprendre aquesta reforma. La iniciativa pot correspondre al Consell Executiu o al Parlament de Catalunya i també a les Corts Generals i cal que obtingui primer l'aprovació del Parlament, després la de les Corts Generals i finalment que sigui avalada pel poble de Catalunya.
Si el mateix Estatut ho preveu i moltes altres comunitats autònomes han reformat els seus respectius estatuts no s'entén que el vicepresident primer del govern, Mariano Rajoy, s'hagi afanyat a desacreditar la iniciativa amb un afany d'interferència que no li correspon. La iniciativa reformista és lliure i correspon al poble de Catalunya i a les seves institucions. El tràmit d'aprovació requereix un recorregut en el qual les Corts Generals ja podran opinar, però no pas abans de conèixer l'abast de la proposta reformista. Les opinions de Rajoy interfereixen en un procés autònom i ens recorden
la metodologia emprada pel govern central al País Basc.
Des de fa dos anys el Parlament de Catalunya té en funcionament una comissió d'estudi per a l'aprofundiment de l'autogovern. Des de fa un any aquesta comissió té un document subscrit pel PSC-CpC, ERC i ICV en el qual es demana la reforma de la Constitució i de l'Estatut amb l'objectiu d'aclarir tots els dubtes d'interpretació del Títol VIII de la Constitució i d'afirmar el paper del Senat com a cambra de les autonomies, tot proclamant sense discussió el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'Estat. Els treballs d'aquesta comissió han topat sistemàticament amb l'obstacle i l'oposició de CiU i del PP.
Ara CiU diu que cal esperar resposta de les gestions que ha fet el govern de la Generalitat amb el de Madrid per completar totes les possibilitats de l'Estatut. Només si no hi ha resposta caldria abordar la reforma. Això és el que s'ha votat per part de CiU i ERC en les resolucions del debat de política general: la reforma per d'aquí a dos anys. El PSC i ICV demanàvem la represa immediata dels treballs i la presentació de la proposta per abans de sis mesos.
Al llarg del debat es va posar molt clarament de manifest que CiU no podia abordar durant la present legislatura la reforma de l'Estatut perquè aquesta era una de les condicions signades en el pacte d'investidura entre CiU i el PP. Vet ací doncs finalment desvelada la causa de les dificultats de CiU per seguir el calendari i el ritme que li proposàvem els partits d'esquerres. Si tot això era tan evident, com és que ERC va optar finalment per donar oxigen a CiU? L'única resposta és que per aquest procediment ERC havia arrancat finalment de Jordi Pujol un sí a la reforma de l'Estatut. Però un sí amb pròrroga i terminis. CiU, per la seva banda, va intentar desacreditar la proposta del PSC-CpC i d'ICV dient que no podíem garantir un vot favorable a Madrid per part dels socialistes. Resulta però, que el procediment de reforma arrenca de Catalunya i en el seu inici depèn només de Catalunya. Res no impediria el treball immediat al Parlament i en paral·lel la negociació amb les forces polítiques majoritàries a les Corts Generals. Per la part dels socialistes puc dir que la predisposició del PSOE és més que
favorable. El debat de política general ha desemmascarat una estratègia de dilació i ha posat en evidència l'escalada verbal d'aquells que diuen que estan al límit de la paciència però que van signar tota una legislatura lligats de mans i peus.
Llàstima que el debat quedi tan lluny de les preocupacions i els desigs diaris dels ciutadans. Caldrà arbitrar nous camins de mobilització i engrescament. I per això cal un canvi polític radical.
|
)
