diumenge, 15 de setembre de 2002
>
L'àliga de Mataró
El lector escriu
ANTONI RENIU I MORA. Cap de colla de l'àliga de Mataró.
.
Aquestes Santes passades, l'àliga de Mataró ha sortit per primer cop a la Passada del dia 27 a la tarda. N'era conscient que tard o d'hora hi aniríem. Ara bé, com a portant he de ser el primer a tenir present la personalitat i criteris que té i que s'ha de donar a una figura. Criteris que es van exposar amb motiu dels 400 anys de la primera menció escrita i que enriqueixen i donen matisos al conjunt de figures de la ciutat.
L'àliga és una figura protocol·lària i de representació festiva, sense que es perdi la distinció i solemnitat necessàries.
Al matí del dia de les Santes el consistori assisteix a l'ofici de festa major. Hi va acompanyat de manera festiva per les comparses institucionals de la ciutat. És a dir, el matí del dia de les Santes és festiu i religiós alhora. A la tarda la Passada, a més del seu component festiu, té un important caràcter cívic. Perquè no hi assisteix el consistori en ple com ho fa al matí? Per què hi van tan pocs regidors?
Aquest ha estat el motiu bàsic pel qual l'àliga no anava a la Passada. No com deia el senyor Remigi Herrero, al fet de no haver-hi anat mai i que no hi havia tradició. Ja anem a molts actes on la presència dels senyors regidors és testimonial. Quan se'ns va dir fa tres anys d'anar a l'Anem a tancar que clou la presència de les comparses institucionals, ja ho vam exposar. Aquest any també, quan se'ns ha fet anar a la Passada.
No voldria acabar aquestes ratlles sense agrair la presència dels pocs regidors que ens van acompanyar en la Passada fins a la plaça de Santa Anna. Tan pocs que amb els dits d'una mà n'hi havia prou per comptar-los i eren pràcticament els mateixos que ens acompanyen en altres actes. Penso que la Passada és millorable i que li calen canvis. És llarga, té coses a polir, hi manquen altres mostres de la cultura popular i la nostra assistència i la dels macers hauria d'anar acompanyada de la presència del consistori.
|
