dimecres, 11 de setembre de 2002
>
De la teoria del caos a la de la conspiració
el comentari
JOSEP MARTINOY
.
Els atemptats de l'11 de setembre del 2001 van mostrar la feblesa dels serveis de seguretat dels Estats Units. L'excés d'agències governamentals destinades a vetllar per la seguretat dels nord-americans va posar en evidència la seva manca de coordinació i uns greus forats de seguretat, que els terroristes havien aprofitat per dur a terme els atemptats contra les Torres Bessones i el Pentàgon. D'aquesta situació caòtica, que el govern nord-americà ha intentat arreglar concentrant les agències i els serveis d'espionatge posant-los sota una direcció única, s'ha passat els últims mesos a parlar de la teoria o teories de la conspiració. O sigui, que els atemptats haurien estat «permesos» per persones que sabien que al-Qaida estava intentant dur a terme una gran acció terrorista per aconseguir treure'n un benefici propi. I quins serien aquests beneficis? Doncs el potenciament de la indústria bèl·lica i la d'alta tecnologia relacionada amb la seguretat -les accions de les empreses d'aquest sector van ser les úniques que van pujar després dels atemptats-; l'especulació amb valors d'asseguradores, que el 12-S tenien els preus més enfonsats que les torres; l'enduriment de la política exterior dels EUA principalment cap als estats àrabs i la possibilitat de justificar qualsevol acció de resposta que geoestratègicament afavorís els interessos nord-americans a qualsevol lloc del món. Les teories més agosarades i paranoiques parlen, fins i tot, que l'avió que es va estavellar contra el Pentàgon no era tal, sinó que en realitat era un míssil. I que l'acció formaria part d'una mena de cop d'estat intern dels sectors ultradretans del govern dels Estats Units. Les conspiratives exposen sovint informacions sense cap ni peus que, agafant dades aïllades, poden arribar a tenir sentit, tot i que mai responen a tots els interrogants plantejats. La imaginació al poder.
|
