diumenge, 8 de setembre de 2002
>
Els perills de la Garrotxa
opinió
JOAN BOADA. Portaveu Grup Parlamentari d'ICV
.
El portaveu parlamentari d'ICV adverteix dels riscos que suposen per la comarca projectes com el túnel de Bracons i els nous polígons industrials. Aposta pel turisme i per definir el futur a través d'un pla director
+
Vista aèria del nucli urbà d'Olot.
Foto:
RAMON ESTEBAN.
|
En els últims anys s'estan prenent decisions sobre el territori de la Garrotxa que poden hipotecar el futur d'aquesta comarca. Abans d'actuar cal tenir en compte les dades actuals («La Caixa». Anuario económico de España 2002) que ens mostren la situació socioeconòmica d'Olot i la seva comarca: Olot ha crescut un 6,1% entre els anys 1991-2001, mentre que ciutats com Figueres (-0,2%) o Ripoll (-5,2%) han perdut habitants. Això vol dir que la població va creixent, malgrat tenir una base demogràfica envellida i, amb l'arribada de nous immigrants, es poden eliminar inquietuds futures sobre la qüestió. L'atur és quasi inexistent i el nivell econòmic té un índex de 9 sobre un total de 10.
La indústria és el sector preponderant amb un índex d'activitat industrial de 84, el més elevat de les comarques gironines després de Girona (162); l'índex d'activitat comercial és de 69, darrere de Girona (276), Figueres (116) i la Bisbal (71); l'índex d'activitat econòmica, de 73, inferior a Figueres (93) i superior a Salt (31) o Ripoll (25). En canvi, l'índex turístic de 31 és dels més baixos de les comarques gironines. La quota de mercat (capacitat de compra o de consum d'un municipi) té un índex 81, només inferior a Figueres (97) i Girona (215). Dades que mostren una gran vitalitat de la capital que fa de pol d'atracció de la comarca.
Aquesta vitalitat pot decaure irreversiblement en construir-se l'eix Vic-Olot-Figueres, ja que es produirà allò que l'economista Ernest Lluch en deia «l'efecte seu». Vol dir que a l'obrir aquest nou eix, que reduirà les distàncies, ciutats amb més població, més ben situades estratègicament i amb més capacitat econòmica, com són Figueres o Vic, faran de pol d'atracció industrial i comercial, cosa que podria provocar que Olot i, per extensió la Garrotxa, entressin en una profunda depressió econòmica.
Per això cal tenir molt en compte que un element vital pel futur de la Garrotxa és el manteniment del seu paisatge, com un e
spai de vida, amb un alt valor social i econòmic i que pot proporcionar activitats de futur.
És del tot insostenible acceptar propostes que fan diferents municipis de la comarca d'augmentar el sòl urbanitzable sigui residencial o industrial. A grans trets estem parlant d'ocupar 600 ha. noves de sòl sense tenir en compte el que en l'actualitat ja està planejat i aprovat. Sembrarem la comarca de petits polígons industrials i desenvoluparem, si no hi posem fre, un «continum» urbà entre la Canya i Bianya. Al mateix temps es desdobla l'eix d'Olot a Besalú i projecten la construcció d'una autovia des de Bracons fins a Olot incloent una variant per la capital garrotxina amb 4 carrils i segregada. Això significa la destrucció irreversible d'un territori que per les seves característiques naturals té una capacitat de càrrega que si no la superem ens permet viure amb uns alts índexs de benestar. Si la superem, convertirem la Garrotxa en una zona de pas, patint les externalitats negatives que produeix un creixement desordenat i desmesurat i la qualitat de vida se'n ressentirà, no només la nostra sinó molt més greument la dels nostres fills i la dels nostres néts.
El nostre model és el que aposta per un desenvolupament sostenible del territori on els diferents sectors econòmics tinguin un paper equilibrat. El futur passa per tenir en compte les característiques naturals del territori (zona de muntanya, alta garrotxa protegida, parc natural, sòl agrícola ric i productiu, comunicacions correctament dimensionades) i, a partir d'aquí, potenciar la constitució d'indústries amb un alt valor afegit, amb polítiques fiscals incentivadores, amb una formació professional que estigui relacionada amb les activitats econòmiques del territori, amb revisió continua, i amb polítiques que fomentin el comerç tradicional, amb ajudes a la seva modernització.
El turisme, que en moltes zones del país es converteix en el motor del seu desenvolupament, també ho ha de ser a la Garrotxa, un turisme que generi noves instal·lacions i que creï ocupació. Moltes valls de muntanya de la resta d'Europa ens han demostrat que es pot potenciar un turisme que genera negoci i riquesa i al mateix temps és respectuós amb el territori.
Abans d'aprovar qualsevol planejament o qualsevol infr
aestructura a la comarca és necessari l'elaboració d'un pla director que posi ordre a la bogeria desarrollista en què s'han instal·lat els actuals governants d'Olot i de la Generalitat. Si repensem el territori amb una visió sostenible, pensant en les generacions futures, ens en sortirem i anirem abandonant el victimisme carrincló d'aquells que creuen que la Garrotxa és un cul de sac i, mentrestant, no han fet res per canviar-ho i quan en tenen l'oportunitat apliquen les mateixes polítiques depredadores de territori que la dreta dominant.
|
)
