dimecres, 12 de juny de 2002
>
L'amor i la vida
la galeria
JOSEP-LLUÍS PALACIOS
.
Actualment s'està enderrocant ca la Juana, que ara en diem can Guineu, a la plaça del Centre quan a Ribes no hi havia més places. És el temps que la Teresina Vidal i Giralt i l'Albert Pascual i Mestre fa 61 anys que s'han casat i ho han celebrat amb afecte i amor. Em preguntareu qui són. Ho explicaré, però tota la comarca els coneix d'alguna manera. Tothom ha anat un dia al seu establiment, que ja porta la seva descendència, a comprar pastissos. Tots dos van néixer el 1913. La Teresina ho va fer a can Parés (els seus pares venien de la masia d'aquest nom), on actualment hi ha la Llibreria Gabaldà. Recorda com si fos ara com es feien ballades al voltant de la font i de les moreres: era la Festa Major! L'Albert és de can Forner Vell (que el segle XIX se'n deia que era un solar de les Planes). Va anar a l'escola a l'ajuntament i va veure com els carrabiners van tocar el cornetí i van instaurar la Dictadura de Primo de Rivera. El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República i recorda la gran manifestació pública que va haver-hi des de la Casa de la Vila fins al Local dels pagesos. Quan va esclatar la guerra la Teresina va estar treballant on fins aleshores havia estat el col.legi de les monges i una part s'havia convertit en un taller de camises i jaquetes per als soldats. També s'hi brodaven insígnies i hi havien noies de Vilanova i de Ribes. El seu germà, Mn. Miquel, va anar adquirint tota l'obra de Jacint Verdaguer i fou víctima de la repressió. Aquests varen ser els errors de la democràcia dels anys 30: les altres barbaritats encara les patim ara. Molt aviat l'Albert va haver de fer instrucció militar i ho feia dins l'església fins que es varen apuntar al tren sanitari junt amb en Josep Vivó, Joan Torrents, i el seu germà Nemesi Pascual. Varen recollir ferits ben aprop de Saragossa, Osca, Lleida (on varen assistir Ricard Cuadras), Tarragona, Móra d'Ebre, València... A casa seva havien tingut refugiats madrilenys. Quan
es va acabar la guerra va convertir el seu establiment en pastisseria i forn de pa. Ara ha llegit amb passió totes les Obres completes de Josep Pla. Només li resten allò que Pla no es va atrevir mai a reeditar: la seva història de la Segona República. És la vida. La mort és meravella.
|
