dimecres, 15 de maig de 2002
>
Després de la pluja
la galeria
JAUME FARRIOL
.
Abans de la pluja, els de Teatrebrik ens van oferir Després de la pluja i va semblar que el temps els havia escoltat: es va posar a ploure i semblava que no pararia mai més. Els de Teatrebrik són un grup banyolí no cal dir que de teatre que es mereix uns elogis que Vázquez Montalbán en diria «desmesurats» per la seva feina-ben-feta-que-no-té-fronteres. Des de l'Edmond de Mamet fins al Després de la pluja de Belbel una obra no apta per a exfumadors penedits , passant pels insults que ens van etzibar seguint les indicacions de Peter Hanke, un no sap què admirar més: si la seva actuació o la seva ambició. No es moquen pas amb mitja màniga i semblen disposats a ser els continuadors d'una tradició que ha donat moments de glòria a l'escena local. Suposo que els entesos m'entendran valgui la redundància si esmento El divino impaciente, El diario de Ana Frank,Antígona, Calígula, El berenar dels generals, etc. El cas és que després de la pluja tots estem desorientats i cada dia sortim al carrer amb el dubte existencial de si hem d'anar amb mànigues o sense, amb paraigua o sense, amb socialistes o sense (els de la Plataforma Progressista), etc. En fi, ja seria hora que després de la pluja de Després de la pluja es presentés la primavera pregonant als quatre vents l'entranyable «ja sóc aquí».
|
