dimarts, 30 d'abril de 2002
>
El Sant Josep es desfà amb una primera meitat fulminant d'un Calella poc encertat
Els maresmencs sempre van anar a remolc dels badalonins
ROMÀ ALONSO
.
Badalona
El Sant Josep va superar el Calella en un partit que va tenir dominat en tot moment. Els badalonins només van baixar el ritme durant els darrers dos quarts i això va provocar que els maresmencs somiessin una victòria que a contrarellotge va ser impossible d'aconseguir (93-81). El sampep es va fer fort en defensa per aguantar els deu punts de renda de mitjana que van mantenir durant els darrers 20 minuts de partit.
+
L'aler badaloní, Alexis Vinyals, penetra a cistella en una acció d'un partit d'aquesta temporada.
Foto:
LLUÍS SERRAT.
|
1a ESTATAL
93 SANT JOSEP: Antoja (4), Vinyals (15), Arenas (6), Bayó (5), Gabàs (9) cinc inicial , Cairó (20), Vázquez (-), Velázquez (11), Pozo (6), Fernández (12), Manzano (3). 19 faltes. 7 triples: Cairó (3), Arenas (2), Vinyals i Velázquez.
81 CALELLA: Claus (12), Martí (11), Coll (11), Llorens (18), J. Puig (6) cinc inicial , Castillo (-), M. Puig (2), Duran (12), Poch (4) i Keimer (2). 23 faltes. 6 triples: Claus (4) i Llorens (2).
Parcials: 23-17, 49-31; 64-53 i 93-81.
Àrbitres: Peries i Gotsens.
Públic: Uns 200 espectadors.
El Sant Josep va poder mantenir el tipus davant d'un Calella amb molt poques idees i grans mancances ofensives, que el va portar a la inevitable caiguda davant d'uns badalonins que van estar molt encertats al llarg de tota la primera meitat i que van abaixar el ritme a la segona, amb massa errors i defenses toves.
El primer gran avantatge pels badalonins va ser al segon quart, quan dues accions seguides de Magí Velázquez van posar el 42-27 al marcador. El ritme ofensiu dels badalonins va seguir pletòric i van marxar al descans amb un marcador molt favorable (49-31). A la segona meitat, però, la mentalitat de tots dos equips va canviar força i el Calella va veure opcions de capgirar el marcador tan bon punt les jugades del sampep eren interceptades per una defensa més agressiva dels maresmencs (60-49). Amb aquesta diferència, els visitants encara tenien totes les portes obertes i no van deixar escapar cap oportunitat de transformar l'impossible en objectiu. David Vallvé va demanar un temps mort vital en el moment de la mínima diferència del tercer quart (69-62). A partir d'aleshores un intercanvi de cistelles que sempre va ser favorable als badalonins va deixar
la diferència en deu punts de mitjana fins acabar l'enfrontament que era transcendental perquè el Sant Josep mantingués les opcions a lligueta d'ascens.
|
)
